Amb McC de McCarthy

Enllaçant amb una proposta d’un lector de “La Vanguardia” al suggeriment de la inclusió de la paraula “maclaren” al diccionari com a èponim insultant, jo proposo un passeig per la seva primera i segona sílaba a través de, per exemple, cognoms més honrosos que els de la coneguda escuderia.

Un dos tres, responda otra vez: Amb McC de Maclaren:

1. McCullers Carson

2. McCarthy Mary

3. McCathy Cormac

1. El corazón es un cazador solitario, Frankie y la boda, La balada del café triste.

2. Pájaros de América, El grupo, La vida encantada.

3. En la frontera, Todos los caballos bellos, En la carretera.

Tres persones, tres novel.les, tres McC, nou recomanacions. El 1 amb el 1… seguéixis la seqüència. Bona narrativa nordamericana amb el nexe “McC”.

Pájaros de América és la novel.la que vaig tancar ahir. Quan acabo una obra la tanco sense clau per si d’acas, mai se sap sempre pot ser útil deixar una escletxa i més, en moltes ocasions, és tal el poso que em deixa que no tan sols no la tanco si no què m’és difícil ensetar una altra sense esperar un temps prudencial. Haig de dir què tamppoc em costa gaire, un cop establert el nombre de pàgines proporcional segons l’obra, decidir quan no val la pena ni un full més de temps i sense prejudicis l’arxivo i tan “ricamente” agafo una altra de la pila que tal dia va fer un any. No és el cas de Pájaros de América, és d’aquelles novel.les què quan acaba, en aquest cas amb un:” …la naturaleza ha muerto”, trigues en reaccionar;acluques els ulls, sospires i acarones l’última plana, et bellugues a la butaca i amb un moviment estrany atures qualsevol acció. Reflexió? Moltes. Sensacions? Més. No té una puntuació de matrícula, no. Des d’una autobiografía encoberta es passeja des d’Amèrica a Europa, enfilant sentiments i filosofia, art i política. Encara, diré, que malgrat haver passat el temps de rigor, encara regalimo el gust d’aquesta McCarthy que ja havia conegut en altres obres, si més no aquesta … l’aconsello especialment.