Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


viernes, 31 de julio de 2009

Agost o els dies comptats

Els dies comptats són 23 i un llibre; 23 de laborables; realment un total de 31 i ... un llibre. Els dies que es compten només que des d’un despatx amb un rètol que anuncia: Recursos Humans, o des del calendari mental de qualsevol persona amb trets neuròtics molt similars als meus en època de vacances. El dies comptats, m’esperen, si. Els dies comptats, un a un, pàgina a pàgina, començaran a succeir a partir de dilluns, potser inclòs diumenge, o a molt esperar, dimarts. I s’acabaran com un llibre amb la darrera pàgina, i esperant que després del darrer punt em trobi amb el bon gust d'un bon final, el dels dies viscuts entremig i que deixen, com tota bona història de ficció, la mirada llunyana i agraida, un somriure tranquil i una esperança, la de convidar-me a tenir-me més, més pàgines, més dies i més històries per comptar.

Dibuix: Paola Bórquez

5 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

ei endo!
prenc nota d'aquest llibre.
Jo també soc fidel als llibre de l'editorial El Asteroide...i a les recomanacions del Rodrigo Fresán, ara tinc a les mans un de la col·lecció: En lugar seguro de Wallace Stegner...em sembla que serà la hòstia!

Bé, ens veiem per el Queyras-Guillestre entre piragües i bicicletes.

I a la tornada a fotre canya!

Les lectures estivals a jtatiangel.blogspot.com

veiam, veiam!

TXELL*]] dijo...

Bones!
Com va anar la tornada?

Es molt probable que si que vinguem a Sort el cap de setmana de l'11 de setembre perqè fa molt que no hi anem i hem de comprar material.

Apa cuida't
1 PETONÀÀÀÀÀÀS
TESTIMO!

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

ESA ENDORA!

Àngel 'Soulbizarre' dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Àngel 'Soulbizarre' dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre