Xifres i lletres

Estança a Millau als Natural Games + La revetlla de Sant Joan + Sortida a Osca + Presentació Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2008 + Onada de calor + 812 pàgines de lectura, i algun despropòsit incontrolat d’aquells amb els que et sorprèn la vida dóna un resultat en negatiu quant a la dedicació d’aquest bloc es refereix. I jo tan contenta, perquè un bloc no és res més que un espai més d’oci que omples si no amb delit si amb certes ganes de passar-ho bé sempre per damunt d’obligacions extenuants i compromisos inevitables.
De tot plegat d’allò succeït en voldria parlar perquè cada moviment és una experiència i cada acció comporta un resultat enriquidor per norma, però no és el cas explicar ara i públicament tants detalls i anem per una xifra que ja he sumat i que, com ja he dit, ha format part del meu present més properament passat amb gust i devoció.
665+752+812 = 2.229
La resultant d’aquesta suma és el nombre de pàgines de l’obra de S. Larsson, la tant anomenada trilogia Millenium, comptant que la primera i la darrera les he avaluat a partir de l’edició en castellà. Molt de paper, força caràcters i un necessari i absolut interès per deixar les coses clares quant a la violència, infantil i de gènere, el tràfic d’armes, la prostitució, l’abús de poder i un munt d’ inquietuds sobre la desigualtat i la necessitat de justícia. Dir més és explicar-la, intentaré no fer-ho, no es tracta de xafar la gaita.

Fer constar, però, que m’ho he passat bé, quasi requetebé, i que en cap moment he pensat en abandonar el meu propòsit , que tampoc he tingut sentiments de culpa d’estar perdent el temps amb la “lectura d’un best seller de tres al quarto” i que, com en molts llibres, he après coses tot passant una bona estona que d’això és el que es tracta. Però més enllà de l’obra , una es fa preguntes sobre l’autor; l’autor, en aquest cas, també és la sorpresa, o és la sorpresa pelada, a seques, quasi la sorpresa màxima. Mentre anava llegint i també ara, passada la ressaca dels volums, segueixo fent-me creus. Evidentment que monstres literaris sempre n’hi han hagut (ei, que ningú no pensi que dic que aquest sigui un) però sí em sincero si dic que, mentre m’anaven impressionant força coses d’aquesta lectura , el que més em seduïa era saber qui hi havia darrera de l’escriptor, qui era la persona que perfilava tanta reivindicació, tant furor justicier, que pressionava amb tanta ràbia i que aprofitava una obra de ficció (alerta amb certs trets reals i alguns personatges verídics i de l’actualitat) per fer denúncia i no cansar-se de repetir-la fins l’extenuació. Ara és mort segurament per l’ànsia d’escriure i de reclamar serietat pública i privada: només es permetia 3 o 4 hores de descans, força tabac i quantitats innumerables de glops de cafè.
Un fenomen, com ...en Guardiola. Actualment sorgeixen persones, gent que arran de terra va treballant, va observant, va confeccionant-se un perfil, i que sense cap proposta d’èxit referencial a escala més enllà que la seva purament professional acaben convertint-se en un fet extraordinari, sent gairebé herois que mica en mica, amb la boca xica els encimbellem des de la més pura inèrcia cap a un espai buit que cap polític ni cap sindicalista sap ni és capaç d’ocupar, aquests són els únics ídols actuals i els hem d'aprofitar cap a una causa comuna: la veritat, aquest valor tan qüestionat i debatut i alhora tan senzill.

Llibres, jocs, tertúlies, números, xifres i lletres, dibuixos, cançons i sabors que dibuixin les ganes per tenir futur.

Iustració: Jaume Plensa.