Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


sábado, 5 de septiembre de 2009

Setembre o la teoria del caos

La idea que cada vegada que algú produeix una acció cap la possibilitat que tingui un efecte dins del seu entorn podent arribar a intervenir-lo, arribant inclòs a modificar-lo, em retorna ara que s’inicia el nou curs com un singlot permanent, ressonant-me amb la contundència de l’ exabrupte d’un desconegut.
Si em capfico - i això és dit literalment : ficar el cap- en la reivindicació de la igualtat d’oportunitats o en la existència desvergonyida, del nepotisme exacerbat , la meva consciència ja no dubtarà del retorn absolut de la meva activitat cerebral i deixarà de malpensar que aquesta encara descansa absent reposant amb peresa a la gandula de vacances mentre observa, que no mira, els moviments d’aigua del llac Serra-Ponçon, allà en un lloc dels Alps francesos, lluny de cap més soroll que el de l’aire i ben a prop dels batecs del cor.
És així, arriba setembre i les papallones volen lluny de la ciutat, aquí s’hi caguen els coloms i l’asfalt sua. La cosa va així i una és fa nus i ben enredat de nou. D’entrada es reprenen els discursos sobre com tombar la prostitució; com controlar l’atur; les accions o possibles accions per remuntar l’economia ........; millorar l’oferta de turisme, que els que vinguin no pixin fora; afrontar els retalls de l’Estatut, carai quin temps es perd arbitrariament; i tot això mirant de comprar el frac perquè “la nació” s’haurà de vestir de gala per presidir la Unió Europea, ja que tampoc falta tant perquè canviï l’any encara que acabem de tancar l’agost, el temps corre i sovint en contra.
Com no resolc l’entrellat i la idea del causa-efecte reneix per morir lentament, sense portar-me en lloc, remeno papers i retrobo casualment aquest exercici en forma d’entreteniment intel.ligent que ara exposo:

"DEL ORDEN AL CAOS"
"DE LORD ENA LCA"OS
E"DCA DEN LO RA L S"O
E" D A C E N D O R L A S " L O
DEL"CA AL OS D E"N OR
"DEL CASOALO RDE"N
"DEL CAOS AL ORDEN"

Un cop estudiada aquesta intel.ligent audàcia em segueixo cargolant mentre els budells fan sorolls de queixa i el pensament no s’atura, no en va les notícies fan emmalaltir. En fi, seguim. Quan sembla que les teories deterministes deixen de ser innovadores i impera l’imperi de l’efecte de la papallona, una torna a l’inici d’aquest text fent-se la pregunta del trimestre a l’apartat d’: Som prou conseqüents dels efectes que poden causar les nostres accions per petites que siguin? Sense caure en l’estrès és un treball de maduresa respondre’s, i més que ningú aquell que té una responsabilitat pública; treure la lupa i mirar en detall cadascuna de les nostres decisions ens honraria i faria un efecte (poder com el de la papellona, per se ja monumental) revolucionari.
P.D.: Els llibres que descansen damunt del terra pisarròs i a prop de la petita onada, són "La Zona" d'en Sergei Dovlatov -una passada- i "La vida y la muerte me están desgastando" de Mo Yan -ingeniós i divertit, entretingut-.


1 comentario:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

Caram!
Vos torneu dels Alps pletòrica d'inspiració, bones lectures i caos múltiple però digerible.
Caram!
Aquest llac em resulta familiar, l'Ubaye porta la seva aigua justament al seu fons.
Salutacions tingueu!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre