La tranquilitat de la carrera?

Anava jo amb cara de velocitat, asseguda a la cadira de la bicicleta estàtica del meu gimnàs, amb els pedals amb un desnivell considerable, una ruta discreta i amb un ritme de mil dimonis quan la veïna de la bicicleta del meu costat dret, fent fora els auriculars de les seves orelles em desperta de la meva voluntariosa i gairebé tràgica esportivitat per dir-me: Perdona, ¿sabes que dia de la semana es hoy? Sense oblidar que la meta fita no era Briançon si no desfer-me de la ràbia que m’havien provocat les misògines declaracions de l’escriptor Luis Racionero vaig seguir pedalejant mentre li deia amb un to de veu alt: dijous! Reprenent la marxa amb més brio que ganes vaig pensar: com viu aquesta paia de tranquil.la!
Oblidar-se del temps pot ser sinònim de plaer, de bogeria, de desorientació, de bellesa o d’idiotesa però, sobre tot, de tranquil·litat i aquest estat en aquests temps nostres és tan furtiu com un pensament de llibertat. Avui els estudiants tornaran a sortir al carrer amb l’il.legalitat de pensar diferent, de voler millores, més que millores, canvis, de donar un tomb al temps, aquests moments que ens roben tranquilitat, la màxima general de tota persona adulta “o que se precie”. Sento orgull d’aquesta joventut que es mou, de què els joves siguin crítics i reflexius, passionals i per tant amenaçadors, actius, inclòs subversius. Anys enrere queda la meva joventut, com moltes plena d’esperança però també aquella que el temps i els diners s’ha encarregat de frustrar ja no en la desventura de la vida, poc innòcua per naturalesa, si no en els efectes de la seva col.lateralitat. Segurament no serà tampoc possible per aquests joves, segurament no podran obviar les dificultats i aconseguir allò que jo somiava...i que alguns somien ara “que la tortilla se vuelva...que los pobres coman pan y los ricos... mierda! mierda!” (Quilapayún); però, ¿i si gràcies al seu esforç les netes dels fills de les seves filles ho tenen, com a mínim, a tocar? Tocar la tranquilitat d’oblidar que avui és dijous, un altre dijous amb crisi i que pedaleja en una cursa a gran velocitat per cada carrera...de cada vida.

Ilustració: Irwin Borjas (dreta) i Santiago Sequeiros (esquerra)