Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 2 de abril de 2009

Remenant cireres

Jo tenia un cirerer; ara estaria florint i preciós, com tots els cirerers. És un arbre que en companyia guanya, com alguna gent. El vaig vendre, el cirerer, junt amb la casa que tenia jardí i els nous propietaris no varen dubtar massa en substituir-lo per una planta exòtica de menys de mig metre, de flor ataronjada i fulla serrada. Insensats!
Penso de nou, ara que entra abril, amb el suprem cirerer, amb les seves tiges, amb els pètals petits i la blancor de les seves febles flors, amb el seu tronc estret des d’on es ramificaven unes branques sensibles a les ventades. Insensats! L’exotisme del cirerer és tan peculiar com la bellesa d’un roc, sense dificultat de trobar-la però especial en veure-la, tota una particularitat. Com particular és no veure la significació de la mort d’un manifestant en plena rèplica a la trobada del G-20 a London. Recordant al meu cirerer, veig la seva mort igual d’insignificant davant d’una flor exòtica com és el president Obama.
Venen dies de vacances i amb el descans m’imaginaré la vall del Jerte, màxim expositor a la península de l’arbre blanc que a l’estiu s’engalana de punts vermells summament simpàtics, i deixaré volar la mirada sobre la flor senzilla tot sabent que a la tornada cap canvi haurà estat més que simbòlic i cap notícia més eufòrica que la constant supremacia del poder del capital, insensat a moltes morts, que obvia moltes misèries i només tutela una estratègia, la insensatesa dels què dominen el treball, la riquesa, a la fí, la vida d’altres... Insensats!
Ilustració: Berthe Morisot

5 comentarios:

ana dijo...

Cuánta gente que conozco se va a pasar estos días de vacaciones al valle del Jerte!! Y cada uno que me lo decía, hacía que me acordara de ti ;)
Sabes que las cerezas son mi fruta preferida?
Feliz verano de rojas cerezas.

horabaixa dijo...

Hola,

Mentre tu estàs forà, jo m'he passegat descalça per l'escuma que deixa aquest mar.

Fora plou.

caracol rechoncho dijo...

Los centauros invaden Venus pero los relojes indican las 26 horas del día.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

veig que arriben missatges dadaistes.
bona escuma.

a la bolonyesa dijo...

Als amants de la memòria històrica:

recordar que el proper dissabte 18 d'abril es commemora el primer mes després del fatídic 18-M, la data de l'episodi de repressió autonòmica més potent des de reinstauració del cos de mossos d'esquadra.
Ja que el departament d'interior es dedica a més coses, com ara la memòria històrica, podria publicar un video divulgatiu d'aquesta memorable jornada.

això no passava ni en els temps de CiU.

Apa, visca la memòria històrica.
Recordem la república de sempre i la repressió de sempre.

Memorial democràtic!
Saura dimissió!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre