Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 26 de marzo de 2009

La tranquilitat de la carrera?

Anava jo amb cara de velocitat, asseguda a la cadira de la bicicleta estàtica del meu gimnàs, amb els pedals amb un desnivell considerable, una ruta discreta i amb un ritme de mil dimonis quan la veïna de la bicicleta del meu costat dret, fent fora els auriculars de les seves orelles em desperta de la meva voluntariosa i gairebé tràgica esportivitat per dir-me: Perdona, ¿sabes que dia de la semana es hoy? Sense oblidar que la meta fita no era Briançon si no desfer-me de la ràbia que m’havien provocat les misògines declaracions de l’escriptor Luis Racionero vaig seguir pedalejant mentre li deia amb un to de veu alt: dijous! Reprenent la marxa amb més brio que ganes vaig pensar: com viu aquesta paia de tranquil.la!
Oblidar-se del temps pot ser sinònim de plaer, de bogeria, de desorientació, de bellesa o d’idiotesa però, sobre tot, de tranquil·litat i aquest estat en aquests temps nostres és tan furtiu com un pensament de llibertat. Avui els estudiants tornaran a sortir al carrer amb l’il.legalitat de pensar diferent, de voler millores, més que millores, canvis, de donar un tomb al temps, aquests moments que ens roben tranquilitat, la màxima general de tota persona adulta “o que se precie”. Sento orgull d’aquesta joventut que es mou, de què els joves siguin crítics i reflexius, passionals i per tant amenaçadors, actius, inclòs subversius. Anys enrere queda la meva joventut, com moltes plena d’esperança però també aquella que el temps i els diners s’ha encarregat de frustrar ja no en la desventura de la vida, poc innòcua per naturalesa, si no en els efectes de la seva col.lateralitat. Segurament no serà tampoc possible per aquests joves, segurament no podran obviar les dificultats i aconseguir allò que jo somiava...i que alguns somien ara “que la tortilla se vuelva...que los pobres coman pan y los ricos... mierda! mierda!” (Quilapayún); però, ¿i si gràcies al seu esforç les netes dels fills de les seves filles ho tenen, com a mínim, a tocar? Tocar la tranquilitat d’oblidar que avui és dijous, un altre dijous amb crisi i que pedaleja en una cursa a gran velocitat per cada carrera...de cada vida.
Ilustració: Irwin Borjas (dreta) i Santiago Sequeiros (esquerra)

3 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

subvertim i subvertim-nos

conspirer c'est respirer ensemble!


global riot!

plop dijo...

No oblidis que no saber el dia en q es viu, també pot ser sinónim de egocentrisme,(estar tant pendent d'un mateix, pot fer perdre la noció del temps, del món, i de la realitat).
Tanmateix, qui ens pot assegurar q els nets dels nostres nets, no cauran a la mateixa trampa conservadora a la que hem caigut nosaltres?

I al Racionero només li puc dir q menos ermitaño, y más masturbación!!!!

k2f el marciano andaluz dijo...

los mutantes beben cerveza sin saber lo que es el sol

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre