Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 17 de marzo de 2009

Llaminadures

Mentre menjo una trufa freda convidada per una companya que ha aprovat una oposició llegeixo amb certa curiositat la publicació gratuïta: Crisi? Podem! que amb un repartiment massiu ha cobert avui la zona on treballo de Barcelona i altres de Catalunya, anunciat fa dies pel Col.lectiu 17S i abanderat per un tal Enric Duran partícep fa uns mesos d’una estafa a la banca pensada a modus robinhoonià per tal de poder liderar el projecte. La peça del xocolata comença a desfer-se’m a les mans mentre m’aturo a llegir amb perplexitat les propostes i els articles que omplen les pàgines del pseudiari en qüestió.
Fa temps que governa la meva crisi política l’alternativa d’adherir-me a propostes més coherents per crítiques amb la situació actual i, més properes a la meva condició de treballadora, dona, i esclava (sona populista però no ho és) de la banca i del consum.
Alternatives com Revolta Global m’escauen per les seves alineacions internacionalistes i de contingut altament ètic (sí, eètic) quan a política i la seva forma de desenvolupar-la actualment. No és estrany, doncs, que avui, mentre els meus dits senten el regalim del sucre enganxar-se a la pell, m’aturi amb sorpresa davant dels comandament de sobirania popular que reclama el col.lectiu. Amb presses vaig a la seva web i connecto, curiosa, els videos que tenen penjats: un dels quals pregunta:
Podem viures sense bancs, sense empreses multinacionals, sense diners?
Les respostes de les persones/actors enquestades són:

Sin algo? Hay que vivir con algo.

Hi ha que plantejar-se la vida d’una altra manera
Podríamos mejor si estuvieramos más cerca de la familia
Sense tantes coses materials
Podem restaurar
Podrem aprendre a ser feliços
Abolint totes les esclavituds
Viure molt més amb molt menys
Sense guerres
Cultivar el nostre propi menjar
Podem decidir cap a on volem anar
Sense hipoteques
Sense violències
Molt més amb molt menys
Sense estrés
Amb una democràcia i no amb una dictadura camuflada
Podem canviar
Si som molts podem
Podem decidir cap a volem anar

Fes-te insubmisa: Si vols alliberar-te del sistema, demana crèdits i no els tornis! redacta també el diari a modus de consell revolucionari.

Carai! penso mentre s’atura l’entrevista i llepo de nou el golós bombó. A qui li amarga un dolç? em pregunto en un temps en què les llaminadures no són de textures tan... senzilles... Sempre salvant les apariències Més seriositat? més rigorositat? Poca cosa més els hi falta, que no és poca, clar.

4 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

justa la fusta!

...només pensar en el que alguns hem hagut d'aguantar per justificar el que no és justificable, tot allò que ens hem hagut d'empassar des dels rengles de la parapolítica...

Anónimo dijo...

LA REPRESSIÓ DELS MOSSOS ALS ESTUDIANTS.

SAURA DIMISSIÓ !

VIDEOS I IMATGES A:


http://intersecciones.wordpress.com/

Sílvia Tarragó dijo...

No cal demanar crèdits, només ser conscient del poc que necessitem.

Penseu en Diogenes de Sinope, un dia que menjava llenties (el menjar més barat llavors) li van dir que si fos una mica més sumís no caldria que mengés llenties. Ell va respondre que si mengessin llenties no haurien de ser sumisos.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

a la calle que ya es hora de pasearnos a cuerpo

-paco ibañez-

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre