Llaminadures

Mentre menjo una trufa freda convidada per una companya que ha aprovat una oposició llegeixo amb certa curiositat la publicació gratuïta: Crisi? Podem! que amb un repartiment massiu ha cobert avui la zona on treballo de Barcelona i altres de Catalunya, anunciat fa dies pel Col.lectiu 17S i abanderat per un tal Enric Duran partícep fa uns mesos d’una estafa a la banca pensada a modus robinhoonià per tal de poder liderar el projecte. La peça del xocolata comença a desfer-se’m a les mans mentre m’aturo a llegir amb perplexitat les propostes i els articles que omplen les pàgines del pseudiari en qüestió.
Fa temps que governa la meva crisi política l’alternativa d’adherir-me a propostes més coherents per crítiques amb la situació actual i, més properes a la meva condició de treballadora, dona, i esclava (sona populista però no ho és) de la banca i del consum.
Alternatives com Revolta Global m’escauen per les seves alineacions internacionalistes i de contingut altament ètic (sí, eètic) quan a política i la seva forma de desenvolupar-la actualment. No és estrany, doncs, que avui, mentre els meus dits senten el regalim del sucre enganxar-se a la pell, m’aturi amb sorpresa davant dels comandament de sobirania popular que reclama el col.lectiu. Amb presses vaig a la seva web i connecto, curiosa, els videos que tenen penjats: un dels quals pregunta:
Podem viures sense bancs, sense empreses multinacionals, sense diners?
Les respostes de les persones/actors enquestades són:

Sin algo? Hay que vivir con algo.

Hi ha que plantejar-se la vida d’una altra manera
Podríamos mejor si estuvieramos más cerca de la familia
Sense tantes coses materials
Podem restaurar
Podrem aprendre a ser feliços
Abolint totes les esclavituds
Viure molt més amb molt menys
Sense guerres
Cultivar el nostre propi menjar
Podem decidir cap a on volem anar
Sense hipoteques
Sense violències
Molt més amb molt menys
Sense estrés
Amb una democràcia i no amb una dictadura camuflada
Podem canviar
Si som molts podem
Podem decidir cap a volem anar

Fes-te insubmisa: Si vols alliberar-te del sistema, demana crèdits i no els tornis! redacta també el diari a modus de consell revolucionari.

Carai! penso mentre s’atura l’entrevista i llepo de nou el golós bombó. A qui li amarga un dolç? em pregunto en un temps en què les llaminadures no són de textures tan... senzilles... Sempre salvant les apariències Més seriositat? més rigorositat? Poca cosa més els hi falta, que no és poca, clar.