Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


sábado, 3 de enero de 2009

La butaca

En tant confusió calma, la butaca acull aquests dies els moments més harmònics dins la borrasca festiva. Adaptable a la ronyonada, consenteix generosa conviure amb lumbàlgies i despropòsits musculars; inclòs, preventiva, convida a òrgans sobreexplotats per excessos ridículs a lliurar-se en un nirvana garantit a força de temps i confiança, per part d’ella, sempre totalment altruistes.
Rigorosa i gens excessiva; de tacte fàcil, absent de vellut però neta de rudesa, acull estones de confusió, nits de cavil.lacions, i alguna curta migdiada. Cal admetre-li ser obsequi deferent quan l’estona s’allarga i el sobrepès del temps l’ofega sigui davant l’ànsia de qualque personatge que tossut apreta, tant l’entremaliada Liz Salanger com el clàssic Zuckerman, i inclòs amb disciplina participa de la joia de l’enginy del finlandés Paasilinna, l’artística sensibilitat de la Siri Hustvedt, la serietat d’un article sobre l’economia submergida o la impune, per eternament maldita, notícia de les ínfules israelites. Amb l'incondicionalitat d'un amor maternal suporta la invasió de raons què mitjançant ones invisibles atrapen l’atenció d’orelles cada cop i per força més sordes davant inútils per repetits i estèrils arguments, en tant que espera que algú canvi l’opinió per distracció i, tot d’una, la màgia d’en Herzog faci de l’ensurt una experiència i d’aquesta una estona valuosa. Finalment cansada i amb les molles tenses, mentre la força de la son relaxa el cos que moltes estones tard encara l’habita, la butaca també permetrà un xic més de temps perquè gronxin cames i pensaments, respirs i tràfec de moviments, i només esperarà, quan desperti la lleugeresa del buit, sentir la pressió exclusiva d’un dit que suau l’acaroni tot fregant un tros de respatller mentre l’adéu d’un esguard satisfet i mig despert li reconegui tan noble acollida.

2 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

a veure si et donaran el premi butaca 2009!
ep...herzog...atenció al mestre! aquesta butaca és tot un univers!

Alan Smithee dijo...

divendres tenim el joe strummer al local de cinema i etc... mireu...

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre