Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


viernes, 23 de enero de 2009

Impasse

Vint dies sense escriure en aquest bloc han de tenir alguna explicació; podria donar-se el cas una situació de lapsus, l’avaria del meu ordinador, el parèntesi d’unes vacances post-vacacionals, una gran grip, o, el de no tenir res a dir o cap ganes. Aquesta última possibilitat és la que, llegint-la, omple la pregunta amb garanties, la resta són més que possibles respostes.
Haig de fer una confessió; no tenir ganes d’escriure aquí, en públic, encara que no ho sembli, em provoca angoixa. Encara estic acostumada a la disciplina dels deures escolars de les monges malgrat passen els anys, i un dimoni vermellut em qüestiona dia si nit també la meva responsabilitat com a blocaire i em fa tenir un no sé què per no donar-li teca a la bèstia que un dia d’inspiració em va fer comprometre’m amb el rigor que representa alimentar-la com si d’un bebé es tractés.
Serveixin, doncs, aquestes línies per dir que tot allò que es comença s’ha d’acabar i a ser possiblement bé, millor amb un escac i mat que quedar-se en tables; per tant serveixi això com un avanç d’alguna cosa més ...prometedora...o interessant fins un final anunciat o involuntariament interromput.
Mentre, escoltaré aquestes paraules...després d’escriure-les.


No se debe ser cobarde ante los propios actos!
¡no se los debe desestimar a posteriori!
El remordimiento es indecente.
Friedrich Nietzsche

1 comentario:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

sigui el que sigui, has escrit, o sigui, has tornat a pecar!

saludus!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre