Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


viernes, 30 de enero de 2009

Des de les arrels

Ara venen les eleccions europees, i la possibilitat què un partit anticapitalista formi part del seu parlament com el que es proposa des d’una minoria (afortunadament cada cop més gran i cada cop més descontenta amb l’esquerra post-comunista) pot ser un fet si consten 15.000 signatures de recolçament en el Manifest “Canviar el món de base” que hi figura a la web del moviment Revolta Global. Que per mi no sigui.
He signat, gairebé religiosament; crec en l’avenç del món a partir de l’evolució individual, d’un humanisme recalcitrant i d’una socialització d’aquestes millores que, a través de moviments plurals i sensiblement socials, com aquest, aportin un conseqüent canvi de mentalitat global, i per tant, més llibertat i més igualtat sense utopies.
El que trobo curiós, no és la primera vegada que ho veig i que ho penso, és què per adherir-se al manifest semblava què una havia de fer constar alguna cosa així com la professió, posicionament ideològic o situació en algun espai cultural, polític, etc., a part del nom i cognoms; així m’ha semblat ja què així ho havien fet constar els que ja havien formalitzat la seva adhesió.
Què hi posava, jo?

Endora, habitant del planeta Terra?
Endora, privilegiada funcionària del primer món?
Endora, mare i ex-esposa?
Endora, dubtes i migranyes?

Sempre m’ha semblat massa restrictiu i alhora un acte gratuïtament d’ornament d’ínfules afegir la professió al nom en molts qüestionaris o similars. Sé que són dades i les dades avui són estudis, i els estudis, avui, són reflexions, i les reflexions, avui, són accions noves i concretes, per això he anotat al costat de la meva gràcia la localitat, dada què, encara que també limita, sense ser impersonal, explicita intimitat i alhora ubica a la persona en el món físic i no en el laboral o ideològic, sempre terrenys massa íntims per a l’estudi estadístic.
Endora, de Premià de Mar; per un moviment anticapitalista, per un món amb canvis des de les arrels, única garantia d’ una sòlida construcció, des de la base per un món nou...que no idíl.lic.

Ilustracions: http://www.banksy.co.uk/ Banksy :artista, grafiter, anònim, polèmic i anticapitalista, el graf com a denúncia.

3 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

endora, benvinguda al club !

yo no soy esa dijo...

Viva España y los toritos del Fari

Anónimo dijo...

lo nen repelent torna?

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre