Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


sábado, 24 de enero de 2009

Espectacular, Maria.

video

Hallelujah, Jeff Bucley.

Una setmana Maria i les onades ballen fent un espectacle com cap vegada. Encara que les hem vist semblants, el mar mai és igual i he d'oblidar l' abans per tu, ara; mentre, estaré gaudint, com em vas dir, per després sempre explicar-te'l.

Avui la seva dança és un ball salvatge que desa la meva mirada galàctica damunt l'escuma, guardada com un guant en un calaix, per sortir a l'estona i tornar a caure en el fort retrocés de la ressaca; llavors torno de l'espai i penso amb tu, de nou, ara de tarda. Quina exhibició! lluny del desert, el mar guanya la duna amuntegada. L'escuma ilumina i culmina el final de l'onada i sembla que els teus ulls gaudeixen també del paisatge; però no, només m'ho sembla, on ets tu ara?. El blau, en la teva elegant mirada, ¿ets allà perduda en l'horitzó que un dia d'aquesta estiuada miraves mentre un joc d'infants distreia la remor del mar llavors en calma?. Tornen les ones sense respòs, una, dues, tres; es repeteixen com un ressó, ara si -ara més, una, una altra; multiplicades juguen a veure qui la té més alta; s'acceleren, buscant-se...no podent trepitjar-se, mai són una, sinó una bandada; sembla que es cavalguen i, líquides, es barregen en un festí gairebé excessiu fent avui la mar aquí rarament brava. Nedes amb elles?, diguem que sí! no vull pensar que no ni ha senyal! ni que cap estrella s'ha mort! que no ets en lloc ara! Sense descans, a envestides s'arroguessen algunes, altres amb un embat gros esquitxen les més avançades i, cada cop d'onada és un tirabuixó més enrotllat, com un canaló plé de buidor on el vent aixeca aigua salada. On ets tu? repeteixo i repeteixo; amagada entre el cel rogent?, envoltada pel vent?, o dins el buit del rínxol que dia a dia neix amb aquestes onades? Mentre escolto un cant, un aleluia tan fort que no porta calma; l'aigua va i torna amb tu, jugant amb el meu esguard: estarás sempre dins d'una onada? si trenca el vent, és un sí que em xiularàs o després, o ara.

http://es.youtube.com/watch?v=1Nya4iaAAIg Steve Miller Band- Serenade

He visto la luz hace tiempo. Venus se apago he visto morir una estrella en el cielo de Orión .No hay señal, no hay señal de vida humana y yo perdido en el tiempo perdido en otra dimensión. Soy el capitán de la nave tengo el control llamando a la Tierra esperando contestación .Soy un cowboy del espacio azul electrico a dos mil millones de años luz de mi casa estoy. Quisiera volver no termina nunca esta misión Me acuerdo de ti como un cuento de ciencia-ficción no estoy tan mal juego al póker con mi ordenador se pasan los días no hay noticias desde la estación.

3 comentarios:

Beaumont dijo...

Sin palabras. El texto a la altura de la música. Y no lo digo gratuitamente.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

fantàstica peça... si vols et passo la versió de la mateixa cantada per NICK CAVE que manté l'atmosfera i podria ser una prolongació del tema.

Ni millor, ni pitjor. Diferent i complementària.

L'has clavada Miss Endo

jtati dijo...

pinten bastos al Kremlin...

call me with phone...

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre