Pensava que les empreses telefòniques tenien constància del personal-client amb als que els hi tenen contractada la línia ADSL o bé un servei de connexió a Internet. Segurament és així però tan dóna per a la qüestió que em plantejo, és molt possible que sigui vana i si és així que algú des del departament de reclamacions em rectifiqui i segur que amb un àtac raholí replico amb més seny, espero.
Aquests dies s’estan repartint les guies telefòniques, pàgines grogues o blanques més enllà d’on han pogut comprovar els meus ulls, segurament. El què és inaudit en èpoques d’apologies ecològiques que encara la distribució d’aquests llistins sigui tan extensa i no punible, en un món on tot gairebé ho és. És veritat que la quantitat de volum, quant a pàgines es tracta, ha minvat; el llibretó, de pes considerable i lletres minúscules, s’ha sotmès a un procés digestiu diurètic i ja no perfila amb precisió els nostres bíceps , però, així i tot, circulen còpies a gó gó per cases particulars, comerços d’arreu i administracions vàries. Així em consta.
És obvi que no he fet cap estudi sociològic però, hores d’ara, he pogut comprovar que de 10 espais 9 han rebut la missiva plastificada.
És evident què, personalment no puc reciclar el paper del llistat retallant-lo en bocinets amb la intenció de fer una llibreta de notes, ja que el gargot o l’anotació es perdria entre els números i el caos podria dur a confusions domèstiques o professionals, per la qual cosa la brossa és el lloc idoni després de la inutilitat del seu ús estalviant-nos, de pas, que el net, o neta, filla o fill menor faci un truc a Palau en demanda de Montilla o en el seu defecte d’en Sergi Mas ( o al revés)... Llavors doncs, l'única i sàvia solució, un cop recollida la guia davant la porta de casa o del taller, és llençar els volums directament a les escombraries, acte feixuc per a la que signa si més no pel què té d’involuntari i d’absurdament brut i cansat.
S’ha m’acut un altre ús amb propòsit d'oferir alternatives; si el veïnat d’un barri es conxorxes i part dels exemplars, per dir la majoria, anessin a petar al contenidor de paper (cosa poc provable), les autoritats municipals els podrien dirigir a l'empresa telefònica per al seu ús en el proper l’enviament dels proper anys (cosa bastant provable) i així anar seguir convertint l’avorriment en costum.
Aquests dies s’estan repartint les guies telefòniques, pàgines grogues o blanques més enllà d’on han pogut comprovar els meus ulls, segurament. El què és inaudit en èpoques d’apologies ecològiques que encara la distribució d’aquests llistins sigui tan extensa i no punible, en un món on tot gairebé ho és. És veritat que la quantitat de volum, quant a pàgines es tracta, ha minvat; el llibretó, de pes considerable i lletres minúscules, s’ha sotmès a un procés digestiu diurètic i ja no perfila amb precisió els nostres bíceps , però, així i tot, circulen còpies a gó gó per cases particulars, comerços d’arreu i administracions vàries. Així em consta.
És obvi que no he fet cap estudi sociològic però, hores d’ara, he pogut comprovar que de 10 espais 9 han rebut la missiva plastificada.
És evident què, personalment no puc reciclar el paper del llistat retallant-lo en bocinets amb la intenció de fer una llibreta de notes, ja que el gargot o l’anotació es perdria entre els números i el caos podria dur a confusions domèstiques o professionals, per la qual cosa la brossa és el lloc idoni després de la inutilitat del seu ús estalviant-nos, de pas, que el net, o neta, filla o fill menor faci un truc a Palau en demanda de Montilla o en el seu defecte d’en Sergi Mas ( o al revés)... Llavors doncs, l'única i sàvia solució, un cop recollida la guia davant la porta de casa o del taller, és llençar els volums directament a les escombraries, acte feixuc per a la que signa si més no pel què té d’involuntari i d’absurdament brut i cansat.
S’ha m’acut un altre ús amb propòsit d'oferir alternatives; si el veïnat d’un barri es conxorxes i part dels exemplars, per dir la majoria, anessin a petar al contenidor de paper (cosa poc provable), les autoritats municipals els podrien dirigir a l'empresa telefònica per al seu ús en el proper l’enviament dels proper anys (cosa bastant provable) i així anar seguir convertint l’avorriment en costum.
2 comentarios:
a més, els LISTINES TELEFÓNICOS, no són per gent de mésd e 30 anys, necessiten ulleres potents i no tots les portem, crec que s'hauria d'acompanyar la tramesa amb unes ulleres de farmàcia que facilitessin la lectura atenta.
Una llança a favor dels LISTINES TELEFÓNICOS és que són un test gratuït de revisió ocular.
i la gracieta final: el LISTINES estan fets per a nosaltres, els TONTINES.
JA..
gràcies per llegit l'article de EL PUNT, estem contents d'haver construït des del no-res un referent intern i extern d'anticapitalisme per l'entorn d'ICV...enmig de 800 delegats, 7 o 8 critics em assolit un relleu important i l'inici d'un recorregut de noves sumes.
ICV, tot sigui dit, ha fet una bona assemblea.
Publicar un comentario