Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


domingo, 2 de noviembre de 2008

Més enllà del més enllà

El dia del difunts es manifesta amb tota la seva força, més enllà del més enllà. El gris fum de fàbrica d’època pre-industrial a ciutat pre-industrial és el color que domina sobre el cel, la pluja cau ferint com agulles les teulades i dins del mar l’aigua s’embolica juganera en una batalla infantil entre titans experts en guerres d’aquestes, i el dia no em fa por com quan era petita, al contrari, m’agrada. Dos de novembre. Dia de difunts. Si busqués una cancó de fons seria Stairway to Heaven, s’escau, però prefereixo el so de la tempesta i el brunzit del mar que des de la finestra actua soberbi per goig i admiració dels meus ulls. Si sortís seria al cementiri amb un ram de margarides bordes i fulles seques de plataner podat que abandonaria en una tomba d’un difunt qualsevol en record dels meus. No és el cas, no sortiré i augmentaré la desídia que provoca un dia de tardor enfosquit disfrutant l’ànsia de tristesa i les poques paraules; si s'hagués de fer, seria un bon dia per escriure, per dormir, per ignorar o per fer l’amor o guisar una bona samfaina, per badar; també es poden fer forats a la paret espantant al veí i veure si la casa s’ensorra per sobre dels pensaments, es poden treure les peces i jugar al Rumikub amb els nostres fantasmes, o fer una cervesa amb el vent que xiula entre carrers mentre s'escriu parides als vidres amb un alé provocat veient entregirar-se al cel llunyà rius d’aigua, també pot fer-se una cosa després d’una altra, obviant l’ingrata o afagint ne d’altres, o no fer res, ni badar. Jo podria acabar “Els homes que no estimaven les dones” esperant que el final sigui un altre o podria anar pensant que les eleccions nordamericanes quasi s’acaben per fortuna i desitjar que Obama sigui el que diu que és i que el capital es situi lluny d’on està ara, la pau més a prop i la banca sota un bon control. També puc somiar històries menys mundanes; tanmateix puc tancar els ulls per endinsar-me en una inmensa onada d’aquest mar ple d’escumes victorioses i retorçades inútilment pel vent de sud i nadar entre el siguisaga del que no és en absolut i, imaginariament a cobert de la tempesta, arribar-hi dins de l’aigua marina allà on s'instal.len algues fluctuants i naveguen peixos, al costat de les roques i la foscor que marquen el temps i el moviment de la quietut, dins ben endins del món; allà on només quan una llampegada possiblement d'un vermell elèctric dóna llum a les noves ones renovades per l'experiència i l'ordre dels ja bons difunts que ara també ben endins descansen, i així, tot seguit, tranquila i reexida, emergir i reprendre el cel gris d'aquest dia de novembre i obrir poc a poc els ulls a la pluja... dintre d'algunes, altres, poques possibilitats.

Ilustració: Tormenta, Tanguero

2 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

starway to heaven, pedassso de cansssion.
Led Zeppelin del 72!
Collita gran reserva!

en el meu blog sius que no aguantarias el Cuní..doncs per més inri, tenim el bassas a NYC, el pallissa del Basté...

tots a fer el papanates al peu de l'imperi !!!!

hauriem de poder votar!

Alan Smithee dijo...

miri com ens llancem els amics...

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre