Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 19 de noviembre de 2008

Trucant a Palau


Pensava que les empreses telefòniques tenien constància del personal-client amb als que els hi tenen contractada la línia ADSL o bé un servei de connexió a Internet. Segurament és així però tan dóna per a la qüestió que em plantejo, és molt possible que sigui vana i si és així que algú des del departament de reclamacions em rectifiqui i segur que amb un àtac raholí replico amb més seny, espero.
Aquests dies s’estan repartint les guies telefòniques, pàgines grogues o blanques més enllà d’on han pogut comprovar els meus ulls, segurament. El què és inaudit en èpoques d’apologies ecològiques que encara la distribució d’aquests llistins sigui tan extensa i no punible, en un món on tot gairebé ho és. És veritat que la quantitat de volum, quant a pàgines es tracta, ha minvat; el llibretó, de pes considerable i lletres minúscules, s’ha sotmès a un procés digestiu diurètic i ja no perfila amb precisió els nostres bíceps , però, així i tot, circulen còpies a gó gó per cases particulars, comerços d’arreu i administracions vàries. Així em consta.
És obvi que no he fet cap estudi sociològic però, hores d’ara, he pogut comprovar que de 10 espais 9 han rebut la missiva plastificada.
És evident què, personalment no puc reciclar el paper del llistat retallant-lo en bocinets amb la intenció de fer una llibreta de notes, ja que el gargot o l’anotació es perdria entre els números i el caos podria dur a confusions domèstiques o professionals, per la qual cosa la brossa és el lloc idoni després de la inutilitat del seu ús estalviant-nos, de pas, que el net, o neta, filla o fill menor faci un truc a Palau en demanda de Montilla o en el seu defecte d’en Sergi Mas ( o al revés)... Llavors doncs, l'única i sàvia solució, un cop recollida la guia davant la porta de casa o del taller, és llençar els volums directament a les escombraries, acte feixuc per a la que signa si més no pel què té d’involuntari i d’absurdament brut i cansat.
S’ha m’acut un altre ús amb propòsit d'oferir alternatives; si el veïnat d’un barri es conxorxes i part dels exemplars, per dir la majoria, anessin a petar al contenidor de paper (cosa poc provable), les autoritats municipals els podrien dirigir a l'empresa telefònica per al seu ús en el proper l’enviament dels proper anys (cosa bastant provable) i així anar seguir convertint l’avorriment en costum.

2 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

a més, els LISTINES TELEFÓNICOS, no són per gent de mésd e 30 anys, necessiten ulleres potents i no tots les portem, crec que s'hauria d'acompanyar la tramesa amb unes ulleres de farmàcia que facilitessin la lectura atenta.

Una llança a favor dels LISTINES TELEFÓNICOS és que són un test gratuït de revisió ocular.

i la gracieta final: el LISTINES estan fets per a nosaltres, els TONTINES.

JA..

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

gràcies per llegit l'article de EL PUNT, estem contents d'haver construït des del no-res un referent intern i extern d'anticapitalisme per l'entorn d'ICV...enmig de 800 delegats, 7 o 8 critics em assolit un relleu important i l'inici d'un recorregut de noves sumes.
ICV, tot sigui dit, ha fet una bona assemblea.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre