Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 12 de noviembre de 2008

Podem? : 15 Novembre, un dia qualsevol.

Si, podem!: L'ultrafamosa frase que li han brodat a Obama inclòs a les corbates i tatuat a l’entrecuix és enganyosa, falsament patriòtica i egotiste, en té més de demanda d’esforç de l’altre que del propi, i aquí és quan una piula que era de preveure que som allà on hi hem estat sempre. En lloc més què sols. Sempre tan ingènua, jo.

És un fet què en el moment que aquella expressió esdevé una utopia venen les lamentacions; des que la vaig escoltar en campanya em va fer udolar com un llop famolenc, que explica el diccionari, i avançar el que ja es dóna per concebut, el seu fracàs en la pervivència. Sembla forta, unànime, plena: sí, podem! però el missatge és copiat d’un “Vostè pot sanar la seva vida” d’una Louise Hay qualsevol, reclam barat dirigit a masses famolenques de companyia, de sentit, de valor, de ser..a través de l'altre. Ben bé tot el contrari és de textura dèbil i maleable, esdevé un càstig pel seu pecat al no saber-se, al desconèixer-se'n, de la falta de construcció, de la necessitat que ens facin mitjançant els altres no des de nosaltres, i acaba consistint en fer de la buidor singular un pou de desencerts plural que inciten la ja eterna desconfiança en allò polític i l'oblid per la cura d'allò personal.

Tot plegat em remet a la reunió que el proper 15 de novembre es farà als EE.UU. i on sembla ser vital fer un bon paper. Buffff. On som? On érem.

Serà que els estilistes, els assessors polítics jovenívols actuals, que ja no ideològics, veuen, escolten i diuen : Vés, fes i sigues, en lloc de la vella consigna progresita que es preguntava: per què, per a què, quan, i resolia: d’una altra forma, encara no, així tampoc, a cap preu, ara ja.

Mai he estat partidària de consignes lapidàries si he estimat la reflexió; llegint-les, les he apreciat amb cura, escoltant-les, les he valorat amb voluntat, però he arribat just al pensament què una creença gairebé absoluta, malgrat algunes necessitats momentànies, és molt, massa arriscada. Tot va molt més enllà d'un enunciat. No és que el lema (sí, podem!) sigui comparable a una cita clàssica (no deixa de ser una frase de campanya aparentment encertada) però el resultat ha estat tan resolutiu com una de fe cristiana: Senyor fes de mi un instrument de la teva pau (St Francesc d’Assís), lluny som de la nostra si la regalem convertint la pròpia caritat en la seva eina.

I com sols estem, estaria bé trobar-nos o, un a un, caminar amb la nostra soletat i acompanyar-nos en durant la manifestació del 15 de novembre. És consolador una esquerra unida? és una altra utopia segurament; però tan si val on caigui el crit d'un cop més dir no, no podem més..., no en el nostre nom, no amb els nostres diners, podem? no podem!, i junts, al carrer o des de la finestra, a modus d' abraçada de l’Amma, es pogués produir el miracle de la revolució com la màgia del nèixer un dia qualsevol i viure-ho en pau. Sempre tan ingènua, jo.


P.S.: una notícia del dia: La renovació de cúpula a la seu de l’ONU a Ginebra de Miquel Barceló ha costat 20 milions d’euros. 500.000 venen del Fons d’Ajuda al Desenvolupament.


2 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

la mani del 15 només és l'aperitiu de la del 29, salut!

penyabogarde dijo...

viva la gente....que coi....vinguin a veure el millor cant de la penya bogarde...vinguin i cantin

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre