Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 23 de octubre de 2008

El rei i La rei, desempolsem el tema.

Ja està bé. M’he cansat de ser monàrquica, mai ho he estat però ara menys, de fet menys vol dir que ja sóc completament republicana. He trigat eh? De tant en tant confesso passejar-me qual “Maruja Torres” (d’aquesta forma la meva reputació no quedarà tan ultratjada) per la premsa rosa, és a dir, la revista HOLA, i valga’m déu que flipo (oh com m’ha agrada sentir-me dir la paraula flipo, perquè l’estic dient encara que ningú més que el meu alter ego número 342 em sent). Flipo, de com porto anys sent fidel a la monarquia..., vull dir, sent incapaç de pronunciar-me amb el meu alter ego 292 (el monàrquic) i dir-li: prou!, ja està bé de consentir. M’ha agradat el senyor aquest que carrega contra el rei, és un atrevit i té un molt de valent; jo no podria, el meu alter ego, el 113, el de la cobardia, m’ho impedeix, em té enredada en un esperit pusil.lànim, completament enfeblit i em fa caure davant qualsevol jerarquia mínimament simpàtica com la mosca a la mel. És agosarat carregar contra la monarquia però, en aquests moments, temps prou interessants, és adequat inclòs convenient i lícit; a qui li pot molestar en plena crisi que els borbons borbonegin? Ben bé al contrari, és època què , i si es fa bé estic convençuda de l’èxit, el republicanisme pot guanyar adeptes si s'enfoca el tema amb èmfasi; és bo i necessari que, en aquesta nova era postbushtoniana i anuncio necessàriament post joancarlista a l’àmbit local o nacional, es carregui contra el malversament pervers custodiat ja des de la transició i ara definitivament qüestionable; per tant alçar-se proclamant les despeses i l’absurditat del manteniment del règim monàrquic és motiu d’orgull i de profunda satisfacció pels contribuents en general i els republicans en particular. Si la classe mitja comença haver d'anar a menjadors socials, ¿no seria convenient que les monarquies es releguessin a la història dels llibres de text?Els meus 423 egos restants la necessiten, la república, perquè ells si que en són de republicans. Per cert, em pregunto, quants en tinc, doncs, en total? En temps de crisi cal tenir els comptes clars.

2 comentarios:

penyabogarde dijo...

compte amb els reïs...la baba augmenta, mira la que s'està liant amb el Barça, tenim un secret i l'expliquem.

penyabogarde dijo...

jo de vostè aniria a visitar el nostre gurú..miri, miri...vingui al blog bogardenc...

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre