Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 14 de octubre de 2008

Grans obres, grans despeses



Algunes obres d’enginyeria i més si de ponts es tracta, les puc considerar veritables obres d’art. Els ponts els que més, i els que més els de fusta. Són molt agraïts per l’artista i per aquella persona que gaudeix de l’ús i la imatge. Són conciliadors i serveixen d’enllaç, estalvien temps i recorregut per arribar allà on, si ells no hi fossin l’arribada o el trànsit seria feixuc inclòs impossible. Aquest cap de setmana vaig travessar un d’impressionant, una obra mestra. El viaducte de Millau.
Amb 500 persones a la plantilla del lloc el grup Eiffage es va fer amb l’encàrrec de la seva construcció. En Norman Foster l’arquitecte. La despesa 320 milions d’euros d’inici, a les acaballes no em consta la qüantitat final.
Deia que el vaig travessar amb el conseqüent pagament d’un peatge de 5 i més euros i també vaig poder-lo contemplar. Des de lluny, menys lluny, ja a prop i per sota. Impressiona d’entrada, els ulls giren la seva curvatura de 2,5 km i alçen els 340 m d’alçada i sense fer pampalluges ajuden l’exclamació. Un cop el deixes lluny segueixes mirant cap enrera i reflexiones. Apareix voluntàriament a la consciència la crisi financera, l’econòmica; allò que des dels 70 estem entre tots destruint, deconstruint, l’excés de capital i el seu malbaratament ens porta om estem, van repetint polítics, economistes, periodistes, etc., etc. Més quantitat de pobres, més de rics: sumari del 2008. I torno a girar el cap i remirar-me el pont.
Sempre n’hi han hagut obres mestres, totes les èpoques esplendoroses han deixat petja, i sembla que estem acabant amb una. La reflexió em porta a la incògnita, ¿s’acabaran les obres magnes, on la glòria és per l’empresa o grup designat, l’artista de torn contractat, mentre els tècnics i peons pateixen l’anonimat i un sou mal pagat? O potser seria millor construccions menys fastuoses que magnifiquin l’interès de tothom amb una estètica més senzilla però més popular? Perquè per obra magna la crisi que hem elaborat mentre algú no construia ponts sinó que els allunyava. Els rics més rics, els pobres...com sempre, més pobres; no som tan lluny de l'època faraònica i ens assemblava que si...

7 comentarios:

FEDERICO JIMÉNEZ SINSANTOS dijo...

ESTOS GABACHOS...CON LO BONITO QUE ES EL ACUEDUCTO DE SEGOVIA Y NO SE LES OCURRE OTRA COSA QUE LLAMAR A FOSTER.

VIVA LA ARQUITECTURA DE LA VIEJA IBERIA ROMANA.

FEDERICO JIMÉNEZ SINSANTOS dijo...

Y NO TE METAS CON LOS EGIPCIOS QUE SUS FARAONES INSPIRARON NUESTRO VALLE DE LOS CAIDOS, COJONES.

penyabogarde dijo...

pica amb els francesos i nosaltres tenim un pont meravellós que uneix el nou camp amb el miniestadi. I, a més, farem un pilotasso de mil parell d'espinacs. No dubtin en coneixer els nostres negocis de farmàcia i salut...mirin...

ana dijo...

No sé yo si el nuestro quedará tan lucido cuando lo terminen, allá por el glorioso 2012, pero desahogarnos sí que nos va a desahogar y será la repanocha que nos conectará con el mundo (cruel).

Una es bien mandada, así que recibido el mensaje, no queda más que cumplirlo (con sumo gusto, por otra parte) ya que está, que si no hubiere estado, igual hubiera sido el resultado: felicidades, doña, que tenga un hermoso día, tan hermoso como mereces.

Besines.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

visca el pont sobre el riu Kwai !!!!

penyabogarde dijo...

si us sembla bé jo conec un pont de fusta d'un dels canals de la meva capital Amsterdam, on podeu veure un pont-pont!

Stereo 2 dijo...

doncs, STEREO 2 us recomana un PUENTE SOBRE AGUAS TURBULENTAS de Simó i Garfunquer, cantants lleugers i tendres de Santpedor!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre