Algunes obres d’enginyeria i més si de ponts es tracta, les puc considerar veritables obres d’art. Els ponts els que més, i els que més els de fusta. Són molt agraïts per l’artista i per aquella persona que gaudeix de l’ús i la imatge. Són conciliadors i serveixen d’enllaç, estalvien temps i recorregut per arribar allà on, si ells no hi fossin l’arribada o el trànsit seria feixuc inclòs impossible. Aquest cap de setmana vaig travessar un d’impressionant, una obra mestra. El viaducte de Millau.
Amb 500 persones a la plantilla del lloc el grup Eiffage es va fer amb l’encàrrec de la seva construcció. En Norman Foster l’arquitecte. La despesa 320 milions d’euros d’inici, a les acaballes no em consta la qüantitat final.
Deia que el vaig travessar amb el conseqüent pagament d’un peatge de 5 i més euros i també vaig poder-lo contemplar. Des de lluny, menys lluny, ja a prop i per sota. Impressiona d’entrada, els ulls giren la seva curvatura de 2,5 km i alçen els 340 m d’alçada i sense fer pampalluges ajuden l’exclamació. Un cop el deixes lluny segueixes mirant cap enrera i reflexiones. Apareix voluntàriament a la consciència la crisi financera, l’econòmica; allò que des dels 70 estem entre tots destruint, deconstruint, l’excés de capital i el seu malbaratament ens porta om estem, van repetint polítics, economistes, periodistes, etc., etc. Més quantitat de pobres, més de rics: sumari del 2008. I torno a girar el cap i remirar-me el pont.
Sempre n’hi han hagut obres mestres, totes les èpoques esplendoroses han deixat petja, i sembla que estem acabant amb una. La reflexió em porta a la incògnita, ¿s’acabaran les obres magnes, on la glòria és per l’empresa o grup designat, l’artista de torn contractat, mentre els tècnics i peons pateixen l’anonimat i un sou mal pagat? O potser seria millor construccions menys fastuoses que magnifiquin l’interès de tothom amb una estètica més senzilla però més popular? Perquè per obra magna la crisi que hem elaborat mentre algú no construia ponts sinó que els allunyava. Els rics més rics, els pobres...com sempre, més pobres; no som tan lluny de l'època faraònica i ens assemblava que si...
7 comentarios:
ESTOS GABACHOS...CON LO BONITO QUE ES EL ACUEDUCTO DE SEGOVIA Y NO SE LES OCURRE OTRA COSA QUE LLAMAR A FOSTER.
VIVA LA ARQUITECTURA DE LA VIEJA IBERIA ROMANA.
Y NO TE METAS CON LOS EGIPCIOS QUE SUS FARAONES INSPIRARON NUESTRO VALLE DE LOS CAIDOS, COJONES.
pica amb els francesos i nosaltres tenim un pont meravellós que uneix el nou camp amb el miniestadi. I, a més, farem un pilotasso de mil parell d'espinacs. No dubtin en coneixer els nostres negocis de farmàcia i salut...mirin...
No sé yo si el nuestro quedará tan lucido cuando lo terminen, allá por el glorioso 2012, pero desahogarnos sí que nos va a desahogar y será la repanocha que nos conectará con el mundo (cruel).
Una es bien mandada, así que recibido el mensaje, no queda más que cumplirlo (con sumo gusto, por otra parte) ya que está, que si no hubiere estado, igual hubiera sido el resultado: felicidades, doña, que tenga un hermoso día, tan hermoso como mereces.
Besines.
visca el pont sobre el riu Kwai !!!!
si us sembla bé jo conec un pont de fusta d'un dels canals de la meva capital Amsterdam, on podeu veure un pont-pont!
doncs, STEREO 2 us recomana un PUENTE SOBRE AGUAS TURBULENTAS de Simó i Garfunquer, cantants lleugers i tendres de Santpedor!
Publicar un comentario