Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 3 de septiembre de 2008

Bones

Bones.
Todo se pega menos la belleza, és una coneguda dita castellana que explicaria aquesta benvinguda utilitzada a terres de Girona i que he fet meva i ara reprodueixo, Bones. M’agrada i se m’ha enganxat en extrem aquestes vacanes; no ha estat ni el dolç Aurevoire, ni el feixuc Die Begrüßung, ni l’impronunciable Dobrý den; Bones és salutació d’entrada de fàcil plagi i animat contagi, és cantarina i elegant, breu, alberga cert misteri (són realment bones, o es disimula amb la inconcrecció?), i és global : recull totes les estones, curtes o llarges; amiga de la imprecisió, des d’un minut de nit fins una llarga matinada; tot pot ser “bones”, sempre i alhora i no ser-ho mai, ni de veritat; però s’enganxa, s’adhereix com un llimac solitari a l’estiu en un rebregat paper de plàstic penjat dins la brossa. Bones. És rodó, com el vuit del “crísic” 2008, és l’inici d’una tornada que recull allò de necessari i el troç pesimista, l’oblit i l’enyorança, un inici que hores d’ara, a s’hora baixa, és fa present.
És com tornar a casa però no del tot, un estat on em trobo bé. Entre mig camí: parada i fonda, i mentre anem anant-hi. Tot plegat: Bones, com sempre i, per tothom.

Fotografies: Dona de Faulensee i paisatge a la Jungfraujoch- Suissa

4 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

doncs prepari l'estampa. el comitè de recepció a la turista 1.000.000 es posa en marxa.

activitats de rebuda de la sra. Endora i del xaval anfibi:

parada de majorettes a la plaça

timbalada electrònica (per no repetir amb els tabalers omnipresents)

discurs de benvinguda i recepció a càrrec del cap local de la Creu Roja

aperitiu cedit per Bar Marina / amb discurs i descripció dels plats a càrrec del mestre cambrer TONI G

focs i morters

ball al descobert amb la Big Band de la Vella Slovenia

discurs de la senyora Endora
tema: "el sentit de l'expressió -bones- "

exhibició esportiva dual amb El Vil Zioran (combinant canoa urbana i bicicleta elèctrica)

caramelles

celebració religiosa (a càrrec de totes les escoles, centres i indidualitats que imparteixen "autoajut" i pressumpcions para-oirentals a la nostra ciutat)

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

lamento, en nom de la subcomissió del comitè de recepció, que els actes previstos de benvinguda fossin substituits a darrera hora per una llarga controvèrsia sobre la producció d'urani i les perspectives futures de la regeneració de la pell dels lloros de Tasmania. Tot i això, el nivell de companyonia i les perspectives, ens asseguren una tardor de perles. Preparem-nos per anar a Sant Mateu, serà a primers d'octubre.

Anónimo dijo...

pues yo ando asomando la cabeza a esa plaza del ayuntamiento donde acuden a menudo y no he pillado ningún dato que me haga pensar en una fiesta como la que anota el maestro tati. La suspensión de los actos previstos, sin embargo, no debería representar que las instalaciones como graderías, guirnaldas y focos desaparecieran velozmente. La rapidez de la desconvocatoria asombra tratándose de la villa de Premia de Mar.

Endora dijo...

oh mai gat!!! Lamento el retard i agraeixo a l'organització tan bonica estampa. No ha estat de rebut i em planyo amb plors de no haver sabut estar a l'alçada! mes... prometo per vos, comité honrós, aparèixer jo amb llurs cohets i honors que, tant Creu Roja com Marina, majoretts i morters mereixen de debó com acompanys de tardor,i canto: visca la plaça!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre