Bones.
Todo se pega menos la belleza, és una coneguda dita castellana que explicaria aquesta benvinguda utilitzada a terres de Girona i que he fet meva i ara reprodueixo, Bones. M’agrada i se m’ha enganxat en extrem aquestes vacanes; no ha estat ni el dolç Aurevoire, ni el feixuc Die Begrüßung, ni l’impronunciable Dobrý den; Bones és salutació d’entrada de fàcil plagi i animat contagi, és cantarina i elegant, breu, alberga cert misteri (són realment bones, o es disimula amb la inconcrecció?), i és global : recull totes les estones, curtes o llarges; amiga de la imprecisió, des d’un minut de nit fins una llarga matinada; tot pot ser “bones”, sempre i alhora i no ser-ho mai, ni de veritat; però s’enganxa, s’adhereix com un llimac solitari a l’estiu en un rebregat paper de plàstic penjat dins la brossa. Bones. És rodó, com el vuit del “crísic” 2008, és l’inici d’una tornada que recull allò de necessari i el troç pesimista, l’oblit i l’enyorança, un inici que hores d’ara, a s’hora baixa, és fa present.
És com tornar a casa però no del tot, un estat on em trobo bé. Entre mig camí: parada i fonda, i mentre anem anant-hi. Tot plegat: Bones, com sempre i, per tothom.
Fotografies: Dona de Faulensee i paisatge a la Jungfraujoch- Suissa
Todo se pega menos la belleza, és una coneguda dita castellana que explicaria aquesta benvinguda utilitzada a terres de Girona i que he fet meva i ara reprodueixo, Bones. M’agrada i se m’ha enganxat en extrem aquestes vacanes; no ha estat ni el dolç Aurevoire, ni el feixuc Die Begrüßung, ni l’impronunciable Dobrý den; Bones és salutació d’entrada de fàcil plagi i animat contagi, és cantarina i elegant, breu, alberga cert misteri (són realment bones, o es disimula amb la inconcrecció?), i és global : recull totes les estones, curtes o llarges; amiga de la imprecisió, des d’un minut de nit fins una llarga matinada; tot pot ser “bones”, sempre i alhora i no ser-ho mai, ni de veritat; però s’enganxa, s’adhereix com un llimac solitari a l’estiu en un rebregat paper de plàstic penjat dins la brossa. Bones. És rodó, com el vuit del “crísic” 2008, és l’inici d’una tornada que recull allò de necessari i el troç pesimista, l’oblit i l’enyorança, un inici que hores d’ara, a s’hora baixa, és fa present.
És com tornar a casa però no del tot, un estat on em trobo bé. Entre mig camí: parada i fonda, i mentre anem anant-hi. Tot plegat: Bones, com sempre i, per tothom.
Fotografies: Dona de Faulensee i paisatge a la Jungfraujoch- Suissa
4 comentarios:
doncs prepari l'estampa. el comitè de recepció a la turista 1.000.000 es posa en marxa.
activitats de rebuda de la sra. Endora i del xaval anfibi:
parada de majorettes a la plaça
timbalada electrònica (per no repetir amb els tabalers omnipresents)
discurs de benvinguda i recepció a càrrec del cap local de la Creu Roja
aperitiu cedit per Bar Marina / amb discurs i descripció dels plats a càrrec del mestre cambrer TONI G
focs i morters
ball al descobert amb la Big Band de la Vella Slovenia
discurs de la senyora Endora
tema: "el sentit de l'expressió -bones- "
exhibició esportiva dual amb El Vil Zioran (combinant canoa urbana i bicicleta elèctrica)
caramelles
celebració religiosa (a càrrec de totes les escoles, centres i indidualitats que imparteixen "autoajut" i pressumpcions para-oirentals a la nostra ciutat)
lamento, en nom de la subcomissió del comitè de recepció, que els actes previstos de benvinguda fossin substituits a darrera hora per una llarga controvèrsia sobre la producció d'urani i les perspectives futures de la regeneració de la pell dels lloros de Tasmania. Tot i això, el nivell de companyonia i les perspectives, ens asseguren una tardor de perles. Preparem-nos per anar a Sant Mateu, serà a primers d'octubre.
pues yo ando asomando la cabeza a esa plaza del ayuntamiento donde acuden a menudo y no he pillado ningún dato que me haga pensar en una fiesta como la que anota el maestro tati. La suspensión de los actos previstos, sin embargo, no debería representar que las instalaciones como graderías, guirnaldas y focos desaparecieran velozmente. La rapidez de la desconvocatoria asombra tratándose de la villa de Premia de Mar.
oh mai gat!!! Lamento el retard i agraeixo a l'organització tan bonica estampa. No ha estat de rebut i em planyo amb plors de no haver sabut estar a l'alçada! mes... prometo per vos, comité honrós, aparèixer jo amb llurs cohets i honors que, tant Creu Roja com Marina, majoretts i morters mereixen de debó com acompanys de tardor,i canto: visca la plaça!
Publicar un comentario