Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 25 de septiembre de 2008

Explicacions i altres noms

Premià de Mar, 22 setembre 2008
Serveis i tràmits de la Generalitat de Catalunya,

Intento fer la sol•licitud de diferents tràmits i comprovo que no cal emplenar de forma obligatòria la dada del segon cognom en l’espai destinat a les dades de contacte; en canvi, comprovo que sí es requereix necessàriament les de sexe, població i comarca (si es dóna el codi postal s'interpreta que ja es sap la població). Prescindir deliberadament d’aquesta informació ve donada per alguna causa concreta? Gràcies.
____________________________________________________________________________________
Barcelona, 24 setembre 2008
Benvolguda Sra. xxxxx
Número de sol•licitud 1-51264851)

El segon cognom no és obligatori perquè no tothom té dos cognoms.
Recordi que estem a la seva disposició les 24h del dia, tots els dies de l'any al telèfon 012 i a www.CAT365.net, on pot realitzar totes les seves consultes i tramitacions.
Atentament,
Serveis i tràmits

____________________________________________________________________________________

Acabo de rebre la resposta que he adjuntat en aquest text en el meu correu electrònic i haig de dir que m’he quedat perplexa. Primerament i de forma afortunada perquè el tràmit ha estat resolt en menys de 48 hores, segon, d’aquí la major part de la meva estranyesa, per la resposta. És evident que a Espanya ens registren al néixer amb dos cognoms; només si es tracta d’estrangers, donat que els seus costums i cultura així ho determinen, n’obvien un. ¿No seria més conseqüent per salvaguardar la nostra cultura i en aquest cas, el record dels nostres avantpassats (avui el de les dones de la família), s’especifiqués què només en el supòsit de persones amb un sol cognom no és necessari la dada, per obvi? Cal només un recuadre més, tan sols, de tants, un més, i si anul•lem el de la comarca resta amb un empat. L’obligatorietat administrativa sempre m’ha semblat excessiva i més en la bulímica ànsia d’obtenció de dades; el control està lliurat amb la declaració de la renda (on per cert si és necessari els dos cognoms) . Exclamo, però ja posats en la col•lectivitat, que res més lleig que l’oblit a la mare que ens va parir!. Si d’altres així ho entenen i ho accepten no ha de ser causa perquè el llinatge femení resti cada cop més en una causa romàntica. A Argentina, en contra de pronòstics liberals, s’està imposant la inscripció dels dos cognoms, en canvi per aquestes nostres terres és possible que, a llarg termini, anem perdent un, majoritàriament el de la mare. Generalitzant la idea, la “praxis” s’imposa a la sensibilitat i als honors culturals, la individualitat mana per fer-nos més globals tot cridant: anem per feina!, desarrelem-nos en!. La decepció de cert progrés viu preocupada per la creació d’una nova generació d’idees anomenades progressistes que s’instal•la en una incòmode postura d’indefinició o d’una definició plena de mots ja inventats i de conceptes reiteratius i poc fèrtils, d’allò políticament correcte basat en la pseudo-modernitat, d’expectatives pobres i d’audiències bàsiques, en la il•lusió d’un progrés amagat en una mediocritat redefinida sota un “salvis qui pugui” i "un café per a tots". En fi, com diria la meva àvia, el cognom de la qual jo sí recordo, carallo, mais perdeuse na guerra! Però... i aquelles i aquells que no la vàrem viure, com és que ens conformen amb tan poc? Potser, precisament per això.

P.s.: No poder-me dirigir a un persona i que, alhora, algú signi amb el nom d'un departament és la tercera causa de la meva perplexitat; prefereixo, si més no, les cartes de certes empreses on publiciten amb la signatura de directors/es de noms aleatoris o de rangs generals..., una s'enganya amb un xic fals d'humanitat.

7 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

Vistos els darrers articles d'aquest blog, ens trobem davant d'un material del tot etnografic. Escenes de ferrocarril, sensacions paral·leles al món laboral, treball de camp a peu d'obra...punts de fuga precisos, canvis d'humor, tal com raja i com "raja"! I ara aquest teje-maneje administratiu digne d'estudi. Molt bé, doncs, microdominis de cada dia i triangulacions a la carta...seguirem amatents. Bona Tardor!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

El poder del deseo (Joc Brut) de A. Bardem, amb l'aparició de Marisol com a mite eròtic volia esdevenir una de les pel·lícules més comercials del seu any. ...
html.rincondelvago.com/destape-el-cine-espanol.html - 122k -

A.Orte dijo...

Estic d'acord amb el tema de la preservació dels dos cognoms, tot i que amb l'opció de triar-ne com a primer el de la dona es fa possible l'opció de fer-ne servir només un. De fet fer-ne servir dos pot portar a equívocs: especialment a l'estranger, quan es pensen que el primer cognom és el "middle-name" (com Juan Carlos). S'han donat casos de gent que ha tingut problemes per registrar-se a un hotel, per entrar a avions o per altres qüestions. I el segon dubte és: realment cal donar tantes dades quan ens adrecem a l'administració? Amb el número de DNI i, per exemple, la data de naixement, no garantim millor la nostra protecció en cas de que algun hacker entri als arxius de l'administració?

Verd i roig dijo...

conspirer c'est respirer ensemble...

Repel-lent dijo...

Es vritat. Com es diu de siegon cognom Leonardo Dantes? i Mª Teresa Campos? I Jorge Javier Vázquez? Tiot un misteri

Anónimo dijo...

No s´ha de copiar el que fan a fora quan aquí es millor posar els dos cognoms, tenim el cognom del pare i de la mare i axí ha de constar. els que no ho fan així son els sa hauriende fer-s'ho mirar.
I perqué a molts llocs quan una dona es casa per el seu cognom i es canvia pel del seu home? Aixó ja passa de rosca.

Anónimo dijo...

hola!vaig estar durant dos anys contestant els correus de la bústia de Cat365 i per lo de signar amb el nom del "departament"(si se li pot dir departament) et diré que és normal perquè la persona que et contesta és un teleoperador que ni pincha ni corta, i a Atento (l'empresa que gestiona el 012) no l'importa qui contesta aquesta bústia, mentre es contesti... Per lo dels cognoms i la comarca i tota la pesca, et diré que les dades obligatòries de cada formulari les decideix el departament de la Generalitat al qual van dirigits. Suposo que el tema del cognom vé per la gran quantitat de persones extrangeres que sol·liciten ajuts a través del web.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre