No deixo de dibuixar flors si el que dibuixo se li pot dir dibuix i si s’enten aquell gargot com una flor. Mentre parlo per telèfon, mentre decideixo si pujo al terrat a estrendre roba o quan poso cara de morruda en els moments que em barallo sola, com molts, dibuixo flors. Rodonetes, més aviat petites, per tribus; faig grans guettos de flors en cascada o en raïm, flors de pètals dolços que amb la inflorescència destaquen en un gran núvol. És, de ben segur, l’enyor del detall que més trobo a faltar tornant de vacances.
Els països que he visitat tenen flors, geranis tartamuts, girasols esmaperduts i ufanes margarides, grans col.lònies de lavanda i un grapat de tons rosats de roses atrevides. En balcons particulars, al llindar les carreteres, a peu de negoci, obrint la taverna de vins, més enllà la copisteria; en el grans monuments, a l’estació de tren, estàtues de colors fent costat a senyeres pengen flors, descansen, viuen flors; en promiscuitat, en parella o per ètnia, allà hi són, representants del detall, reines del paisatge, transformen l’imatge en un moment etern que ara recordo i, si tanco els ulls, menys oblido.
M’agradaria, doncs, el contagi d’aquest gest cortés, potser un xic femení, i trobar el meu poble ple de clavells, rojos-maduixa, blancs com un guant, grocs com la pruna, en nissaga de concòrdia; la tinta dels quals fos resó i li fos glòria, ànsia d’orgull dels camps que ben aprop ens els acosten. Però ep aquí!, no gosaré introduir-me en terreny erm, que ja anticipa el fracàs només en el cas que la sort d'un sorteig tombés la crisi moral que ara enquista l’ànima i, deixés la butxaca orgullosa i la imaginació cantarina, tot a punt per regar l'hortet que hi cabrà en un cabàs; mentre, però, seguiré dibuixant les flors del cantant, introduiré flaires i colors en aquell esbós mentre honro el record d’aquells que ja fa temps que a guerres passades ara poden i volen, mentre esperaré el moment que el clavell posi fi a una llarga distància on el detall casolà s’amaga darrera terres d'abundància i aparegui petit malgrat aquest destí d'un test amb poca aigua.
Els països que he visitat tenen flors, geranis tartamuts, girasols esmaperduts i ufanes margarides, grans col.lònies de lavanda i un grapat de tons rosats de roses atrevides. En balcons particulars, al llindar les carreteres, a peu de negoci, obrint la taverna de vins, més enllà la copisteria; en el grans monuments, a l’estació de tren, estàtues de colors fent costat a senyeres pengen flors, descansen, viuen flors; en promiscuitat, en parella o per ètnia, allà hi són, representants del detall, reines del paisatge, transformen l’imatge en un moment etern que ara recordo i, si tanco els ulls, menys oblido.
M’agradaria, doncs, el contagi d’aquest gest cortés, potser un xic femení, i trobar el meu poble ple de clavells, rojos-maduixa, blancs com un guant, grocs com la pruna, en nissaga de concòrdia; la tinta dels quals fos resó i li fos glòria, ànsia d’orgull dels camps que ben aprop ens els acosten. Però ep aquí!, no gosaré introduir-me en terreny erm, que ja anticipa el fracàs només en el cas que la sort d'un sorteig tombés la crisi moral que ara enquista l’ànima i, deixés la butxaca orgullosa i la imaginació cantarina, tot a punt per regar l'hortet que hi cabrà en un cabàs; mentre, però, seguiré dibuixant les flors del cantant, introduiré flaires i colors en aquell esbós mentre honro el record d’aquells que ja fa temps que a guerres passades ara poden i volen, mentre esperaré el moment que el clavell posi fi a una llarga distància on el detall casolà s’amaga darrera terres d'abundància i aparegui petit malgrat aquest destí d'un test amb poca aigua.
Fotografíes: Racons de Thun. Suissa.
2 comentarios:
El debat sobre els sociolegs decadents -aparegut al meu blog jtatiangel.blogpsot.com- no es refereix a la sociologia sinó als quatre passarells que han fet l'informe de la Catalunya perplexa i que han inaugurat una nova para-modalitat de la sociologia basada en l'ànima dels pobles, com si els pobles fossin essers vius unificats. Amen. /// Suposem que el que signa com a "Bourdieu" és un amic nostre, comú i veí...
pdt: noves promocions endavant i a pencar les estructures!
Publicar un comentario