Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 9 de septiembre de 2008

El detall


No deixo de dibuixar flors si el que dibuixo se li pot dir dibuix i si s’enten aquell gargot com una flor. Mentre parlo per telèfon, mentre decideixo si pujo al terrat a estrendre roba o quan poso cara de morruda en els moments que em barallo sola, com molts, dibuixo flors. Rodonetes, més aviat petites, per tribus; faig grans guettos de flors en cascada o en raïm, flors de pètals dolços que amb la inflorescència destaquen en un gran núvol. És, de ben segur, l’enyor del detall que més trobo a faltar tornant de vacances.
Els països que he visitat tenen flors, geranis tartamuts, girasols esmaperduts i ufanes margarides, grans col.lònies de lavanda i un grapat de tons rosats de roses atrevides. En balcons particulars, al llindar les carreteres, a peu de negoci, obrint la taverna de vins, més enllà la copisteria; en el grans monuments, a l’estació de tren, estàtues de colors fent costat a senyeres pengen flors, descansen, viuen flors; en promiscuitat, en parella o per ètnia, allà hi són, representants del detall, reines del paisatge, transformen l’imatge en un moment etern que ara recordo i, si tanco els ulls, menys oblido.
M’agradaria, doncs, el contagi d’aquest gest cortés, potser un xic femení, i trobar el meu poble ple de clavells, rojos-maduixa, blancs com un guant, grocs com la pruna, en nissaga de concòrdia; la tinta dels quals fos resó i li fos glòria, ànsia d’orgull dels camps que ben aprop ens els acosten. Però ep aquí!, no gosaré introduir-me en terreny erm, que ja anticipa el fracàs només en el cas que la sort d'un sorteig tombés la crisi moral que ara enquista l’ànima i, deixés la butxaca orgullosa i la imaginació cantarina, tot a punt per regar l'hortet que hi cabrà en un cabàs; mentre, però, seguiré dibuixant les flors del cantant, introduiré flaires i colors en aquell esbós mentre honro el record d’aquells que ja fa temps que a guerres passades ara poden i volen, mentre esperaré el moment que el clavell posi fi a una llarga distància on el detall casolà s’amaga darrera terres d'abundància i aparegui petit malgrat aquest destí d'un test amb poca aigua.
Fotografíes: Racons de Thun. Suissa.

2 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

El debat sobre els sociolegs decadents -aparegut al meu blog jtatiangel.blogpsot.com- no es refereix a la sociologia sinó als quatre passarells que han fet l'informe de la Catalunya perplexa i que han inaugurat una nova para-modalitat de la sociologia basada en l'ànima dels pobles, com si els pobles fossin essers vius unificats. Amen. /// Suposem que el que signa com a "Bourdieu" és un amic nostre, comú i veí...

pdt: noves promocions endavant i a pencar les estructures!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre