Nit de pirates, som de festa

Nit de pirates, nit d’aigua. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Al final m’ho he après. Remutllada i satisfeta, malgrat que una pantalla destorbava el directe, he seguit el seguici com una paparazzi neòfita i vestida d'hibrid entre premianenca i pirata.

Quatre fotografies dolentes pel record i molta son després de dos dies seguits de brega, la primera d’eufòria, la segona de remullada. No va ser així la tercera; vaig deixar en Pau Riba per la nostàlgia, no en tenia massa ganes de la vella glòria ; ho sento pels fans, però puc jurar que en la distància curta el famós perd bastant, segurament com molts.

Diuen les males llengües que el Terrabastall va tenir un incident, segons la majoria breu i lleu, segons d’altres amb un xic gran d’espurnes; tot conté un risc i el millor és prendre opció per atrevir-se si no pot passar que et penedeixis de no haver tastat, i els Infusió Teatre, diuen en general, han estat a nivell i La infusió, segons els dietistes, és digestiva i diurètica, i jo com els joves alternatius els hi tinc especial devoció.

La festa continua, nit de colles, de carrers, cursa a pèl i potser quatre fotografies més, dolentes clar, per anar comparant i dient: tal dia va fer un any!