Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 23 de julio de 2008

El Mejide i la noia blava

Me pone el Mejide, moltes i molts ho diem, d’altres se n’amaguen; és molt possible, inclòs, que em compri el seu llibre. El Pensamiento Negativo, està al rànquing en castellà. M’agrada aquest personatge, m’entusiasma, millor, i és de les darreres operacions de marketing que s’han fet on he caigut com una burra, de bruces que és diu en castellà, però ho sé, ho gaudeixo, i com.

Puc assegurar que mai havia seguit una gala d’O.T., ben bé tot al contrari, renegava i de quina manera, cosa que segueixo fent, que ningú s’espanti, de fet aquesta operació musical està a les antípodes dels meus valors, però en Risto Mejido, entrant esbiaixat a la meva vida a través del zapping i observant l’adolescència, m’ha atrapat d’amagat com un joc de miralls, com un somni en espiral on la voragine hormonal traspua el record d’una llunyana joventut ja perduda. Será por eso. I llavors caic. Des del sofà, pata aquí, pata allà, confesso que potser m’agradaria ser la Virgínia, fràgil i pusil.lànime, en aquella edat, al punt de la innocència dolça, blava, que acaronada per un Risto, és alçada al triomf de la morbositat de l’ home madur però què finalment, com una ventafocs almodovariana, coronada reina caigui, amb el Glassex a la mà, en la més real monotonia, passats els anys, ja què no és pot negar l’evidència i, se’m permeti, sóc amant dels finals amargs. I quant a la música de fons, que segueixi sonant la cançó del Palito Ortega, aquella de tota la vida, el Tengo el corazón contento...., ja que lloa l’ amor feliç, l’amor net com un llençol penjat a l’aire, aquell que després de l’estiu perdura, camina, encara que mai sigui per tota una vida.

Perquè per fortuna o desgràcia, a la fi, els somnis, somnis són, que deia en Calderón, la nena es farà gran, el blau serà gris i en Mejide, homosexual.

9 comentarios:

Anónimo dijo...

T'as negativa nena. Que si azul pa gris, que si macho pa homo... ¿Que te costaría soñar con él, mientras te acaricias el bajorelieve?. Es gratis i no daña.

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

a mi m'agrada la tiparraca del telenoticies del cap de setmana que porta un pentinat que m'agrada i la trobo assequible i de perfil té un bon posat de mapa. No sé, la manera d'agafar el paper del guió, el pel pentinat tiesso de gat electrocutat. La tele em descoloca molt, com que només veig noticies i sputnik doncs entre el pijeres de Sputnik i les presentadores del noticiari, em quedo amb aquestes darreres, la Bacardit es pinta massa i perd naturalitat, la genya Sans la trobo massa sentenciadora, la del temps ha tocat el dos, la rosseta del migdia em sembla una becària pintadeta i una mica pedant, aleshores, em quedo amb el pentinat de la del cap de setmana, l'agnés marqués...
mira quin blog: un blog que només parla de presentadores de les noticies de les televisions, morbo total:

http://capturo.blogcindario.com

...I la revelació és la Marina Gatell de la sèrie LA LOLA, que és la reina del meu zapping, una fiera...

ja veus Endora, de matinada i a l'aparell... porto 11 hores de VACANCES....

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

a mi m'agrada la tiparraca del telenoticies del cap de setmana que porta un pentinat que m'agrada i la trobo assequible i de perfil té un bon posat de mapa. No sé, la manera d'agafar el paper del guió, el pel pentinat tiesso de gat electrocutat. La tele em descoloca molt, com que només veig noticies i sputnik doncs entre el pijeres de Sputnik i les presentadores del noticiari, em quedo amb aquestes darreres, la Bacardit es pinta massa i perd naturalitat, la genya Sans la trobo massa sentenciadora, la del temps ha tocat el dos, la rosseta del migdia em sembla una becària pintadeta i una mica pedant, aleshores, em quedo amb el pentinat de la del cap de setmana, l'agnés marqués...
mira quin blog: un blog que només parla de presentadores de les noticies de les televisions, morbo total:

http://capturo.blogcindario.com

...I la revelació és la Marina Gatell de la sèrie LA LOLA, que és la reina del meu zapping, una fiera...

ja veus Endora, de matinada i a l'aparell... porto 11 hores de VACANCES....

Anónimo dijo...

Àngel, m'estan dient per aquí, companys de labors que si mires la Sexta et trobaràs unes flors insuperables en altres cadenes, una tal Patrícia Conde, la Berta Collado i no sé qui més..., ja els hi dic que tu ets exigent i demanes un no sé què especial, t'entenc, jo, malgrat el primer del top tep és Sean Penn, somnio amb Ristos i Mejides i tiparracos mil como toda hija de vecina, que com diu el cobard anònim, es gratis y no daña.
Bones vacances i a somiar!

Repel-lent dijo...

El miejide es fanmilian meva. Es miolt miolt riepel-lent.

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

Endora, això de les vacances és la suspensió del rellotge i un activar altres registres de manera imprevista: ja li he dit que, en quan a la tele, la cosa es limita a les meves inclinacions per observar presentadores de notícies, sputniks i esports de pilota i pedal. El zapping és un esport, de teclat i comandament, que articula les articulacions manuals i et permet assaborir la Gatell, abominar la tele de la tele (o sigui, els programes en que la tele parla d'ella mateixa) i formatejar a velocitat de creuer les arestes del tremendisme que ens rodeja...després -sempre- el tocadiscos en surt triomfador.

En quan a les reflexions de la crisi, no ho dubti, es tracta de fer el balanç just abans de l'estrena del temps no-temps de les sagrades vacances.

Anónimo dijo...

Y hay quien dice por ahí que tiene cierta retirada con un vecino tuyo, uno de una atalaya rosa...

Anónimo dijo...

ja ja Ana... oye pues va a ser que sí!! una retiradilla..

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

jo he arribat del primer tall de vacances en bici i porto una setmana sense telenotícies i sé que la presentadora dels diumenges m'espera...

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre