Acabada la festa és just dedicar-hi un recull d’atenció als artesans que de forma rigorosa van estar exposant, com lleons de fira, malgrat les inclemències del temps,els capritxos del client i la sort d’una ubicació, característica que s’inclou, per naturalesa, en la dificultat del seu negoci que ja, per si mateix, requereix gran valentia.
Els artesans i artesanes de Premià, aquelles persones que de forma directe viuen del què produeixen, o complementen amb l’artesania la seva qualitat de vida, en temps en què la producció manual està relegada per al més agosarat o al més adinerat, mereixen una menció en la personalitat d’aquesta festa, encara que sigui un cop acabada. Essent part d’un patrimoni del que s’ha de tenir cura, no es pot permetre que caiguin en l’oblit i el desempara en el seu propi poble; altres anys així ha estat i afortunadament enguany hem tornat a recuperar la seva presència als carrers que, com tota festa major que es lloi de ser-ho, ha d’engalanar i lluirar la seva força artística i cultural i, si s'escau, d'oci.
Llum, colors, textura, olor, art en petit format s’ ha escampat, com una llavor en plena tardor, durant dos dies de la gran festa de l’estiu. Ceràmica fornada a casa,; espardenyes muntades a casa; flassades cosides a casa; flors, cares, llunes, pirates, pintats a casa; objectes mil, collarets, samarretes amb fotografies i motius del poble; estoles, davantals, robes teixides per mans premianenques; imatges de l’església esbossades amb llapis de carbonet, punts de llibre amb aquarel·la elaborats amb enginy a casa. Perquè l’idiosincràsia d’un poble no és complerta sense els Peps, les Immas, la Margarita... l’Empar; i tot plegat, a Premià de Mar, tenen un nom tan gran com el del pirata Omar, o més, i més que n’apareguin per la propera trobada, des d'aquí a allà, des de les Mariammes que trencen trenetes fins els Khalids que treballen el cuir, passant per la Cuba que escriu poesia a la brasileira que treballa el collage i l'estampa a les camisoles. Que del cau sortin els artesans d'aquest poble, tant siguin pirates com si són premianencs, i llavors en serem tots!
Els artesans i artesanes de Premià, aquelles persones que de forma directe viuen del què produeixen, o complementen amb l’artesania la seva qualitat de vida, en temps en què la producció manual està relegada per al més agosarat o al més adinerat, mereixen una menció en la personalitat d’aquesta festa, encara que sigui un cop acabada. Essent part d’un patrimoni del que s’ha de tenir cura, no es pot permetre que caiguin en l’oblit i el desempara en el seu propi poble; altres anys així ha estat i afortunadament enguany hem tornat a recuperar la seva presència als carrers que, com tota festa major que es lloi de ser-ho, ha d’engalanar i lluirar la seva força artística i cultural i, si s'escau, d'oci.
Llum, colors, textura, olor, art en petit format s’ ha escampat, com una llavor en plena tardor, durant dos dies de la gran festa de l’estiu. Ceràmica fornada a casa,; espardenyes muntades a casa; flassades cosides a casa; flors, cares, llunes, pirates, pintats a casa; objectes mil, collarets, samarretes amb fotografies i motius del poble; estoles, davantals, robes teixides per mans premianenques; imatges de l’església esbossades amb llapis de carbonet, punts de llibre amb aquarel·la elaborats amb enginy a casa. Perquè l’idiosincràsia d’un poble no és complerta sense els Peps, les Immas, la Margarita... l’Empar; i tot plegat, a Premià de Mar, tenen un nom tan gran com el del pirata Omar, o més, i més que n’apareguin per la propera trobada, des d'aquí a allà, des de les Mariammes que trencen trenetes fins els Khalids que treballen el cuir, passant per la Cuba que escriu poesia a la brasileira que treballa el collage i l'estampa a les camisoles. Que del cau sortin els artesans d'aquest poble, tant siguin pirates com si són premianencs, i llavors en serem tots!
2 comentarios:
i pensar que alguns volen una festa pura i "nostra" i no pas "aliena", quina pena de gent! endavant, doncs, amb aquest catàleg de varietats que ens mostra una realitat canviant i bellugadissa!
este pueblo es la leche y su ayuntamiento es como una lechería con leche cortada que no se enteran
Publicar un comentario