Premediá, premediá!!!!!!!!!

Premediá, premediáaaaaaaa! cridaven els s'atormenta.....ni dalt ni baix, premediá era el crit de guerra que sintetitzava l'impuls, les ganes, la feina i l'esforç fet durant mesos pel Cau premedià (mig d'aquí mig d'allà), L'Expolsada per oferir una revetlla celebrant l''entrada en el solstici d'estiu i què, amb tan bona pencada aconseguiren a més fer què aquesta nit de tint vermell foc, per segon any, arreplegués gairebé tots els elements necessaris, l'arribada de la flama per encendre una autèntica foguera, vi de taula, salt de brasses, tall d'un criollo excel.lent, carn ben brassada i, gent premediá, mig d'aquí mig d'allà i, faltaria més, el ball de revetlla que només els S'ATORMENTA poden ja oferir, ja què a d'altres, ara per ara, ningú no vol; ells mateixos s'autoproclamaren els reis d'aquest dia al regne de PREMEDIÁ. Vagi doncs, des d'aquest espai, una reverència de reconeixement als joves del Cau l' Espolsada què celebraren a ritme d'un Mickael Jackson, d'un Eagles, Jamiroquey, d'en Marley, al crit heavy de guitarra de la Bola del Drac, els Cazafantasmas, i el pop més actual, la verbena amb moviment de taules, bellugadissa de cadires, recollida de molles i papers, i reciclatge de restes, la nit més jove.
Quan encara la verbena sonava a petard i música variada, en concret la dels Sindicato del Riff, parlaven en Martí Rosselló i jo de la voluntat de fer un text en els nostres blocs sobre la festa; tots dos deiem que calia escriure també sobre les coses bones; ell ja ho ha fet : http://www.lacoctelera.com/martirossello i jo tenia moltes ganes d'enganxar especialment algunes fotografies, de fer-les públiques en aquest meu racó; de fet, teTnia ganes de repartir-les entre els seus protagonistes, però la feina i els canvis de casa han enrederit el propòsit. Ara ja he fet constar aquest nou terme, PREMEDIÀ, què penso a partir d'aquest Sant Joan hauriem d'explotar i exportar per bé del tots els premiás...i premediás.