Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 4 de junio de 2008

La barbàrie pot tenir un final feliç?

Hi ha una sensació generalitzada que les coses no funcionen o que funcionen malament, el senyor Sampedro l’anomena època de barbàrie. La veritat és que no només l’Àfrica continua afamada si no que van augmentant els brots de pobresa arreu, com augmenta el preu del petroli, el desgel austral o les campanyes de publicitat enganyoses. Aquí venia.
Entre d’altres, Endesa. Aquesta multinacional fa dies que m’enverina el pensament, que dirien els Estopa. Tal és el trastorn que tinc basques només veure a la pantalla del televisor un grup de criatures desdentades i

mariasavidilles fent aquesta notificació:

-Papá, mamá, voy a tener un hijo.

-Y yo cinco.

-Y yo dos, Margarita y Pepe, para ser más exactos.

-Vamos a ser padres como vosotros.

Amb aquesta declaració, tan ufana com absurda, l’empresa anunciadora pretén donar-nos garantia de l’alegria que gaudiran els nostres nets (loshijosdenuestroshijos). Com? seran una canalla a qui els hi direm sí a TOT, fent-los partícips creadors d’un món millor (amb els valors de l’empresa, clar), jovenalla que tindrà la naturalesa com a companya de pis (sic), i on hi haurà milers de fanals perquè la gent es pugui fer petons (quan els petons busquen la foscor...!), i tindran la passió com a element determinant alhora de canviar el món.

Moltes empreses disfressen el consum amb material sensible com l’ús dels infants, la saviesa de les lleis de la naturalesa, música divina o retalls coquets, aquest bon coctail és el que usa Endesa. Per què Plató?, defugim d’Espinoza! Aquí tenim Endesa, ella té la solució, amb els nanos, els fillsdelsnostresfills. Insult d’anunci, coi.

No cal dir qui és ENDESA. Apunt personal de quatre línies: És una empresa especialitzada en green marketing que ven una imatge verda fraudulenta: la farsa delirant de què un augment constant de consum elèctric és compatible amb la protecció del medi ambient. Endesa és una de les primeres empreses europees causants del canvi climàtic, destrueix eco-sistemes i esquilma terrenys (Patagònia, p. ex.) i pobles com els dels indis xilens i, proposa amb un arbre del desig (veieu la seva web, té pebrots la cosa!) que aportem el nostre gra de sorra al projecte, què en són d’assemblearis! . Quant als beneficis, al 2007 i malgrat l'aturada de l'estiu de Barcelona, Endesa va obtenir un 11,9 de guanys però amb un descens del 28.5 respecte al 2006...; està clar que al 2008, tras l'augment d'aquest estiu, els resultats seran molt més sucosos. Així ja es poden tenir fills.

Tornant a la desmoralització que atravessem, aconsella el senyor Hegel: Una civilització no pot prendre consciència d’ella mateixa fins que no ha madurat prou com per aproximar-se a la seva mort.

Haurà arribat l’hora del sepeli? Perquè és notable que les coses no van bé; si seguim la lògica hegeliana poder tindrem una visió més optimista i determinada de la vida. Tot plegat és el que espero pel bé dels fills dels nostres fills... aquells què, amb una mica de sort, no tindrem o si més no, no de forma tan clara i aclaparadora com la que explica aquest pobre guió publicitari, on parlar de canvi és quasi pornogràfic.

4 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

Hegeliana i intrèpida, la senyora Endora etziba l'ordinador amb impetuós gest invectiu. Posa nom als voltors (endesa) i desplega el periscopi damunt el planisferi de l'espai i del temps. Ni menys ni més que la barbàrie i la seva finitud. En favor de la història, la dama Endora ensenya les seves armes i convoca un final. Nietschianament, un etorn retorn? o què?
Obrim les antenes. Les dinàmiques ja no tenen propulsors dirigents, la barbàrie (és a dir, la transformació de l'esser humà en subjecte d'un procés productiu o consumidor -sigui ric o sigui pobre-) està desfermada i no té lideratge. No cal assaltar palaus, estan desabitats. Són dinàmiques i fluxes. Els punts de fuga, si es treballen a fons i es disfruten, mostren altres dominis i ens faciliten la creació de forats negres: una bicicleta solcant un port, un tema de Keith Jarrett, un fish&chips en un bar de carretera anglesa, un cafè al Marina, un passeig sota les estrelles o, com sempre, els jocs elementals de la més rica intimitat.

Dit això, que no és res, l'altra cara de la barbàrie podria ser la farsa del catàleg terapeutic d'autoajuts, espiritualismes de supermercat i professions impostades al servei de fer quartos amb la "quartada" de la crisi moral i espritual d'Occident.

Que no ens venguin la moto, predicadors i predicadores de l'autoajut i la impostura!

penyabogarde dijo...

i no oblidi de visitar el millor dels móns possibles...el món del bon humor i la sana polèmica...vingui i visiti la darrera diatriba de la penya Bogarde...realment, som una penya de creixement personal de primera divisió...contra barbàrie, Bogarde!

penyabogarde dijo...

i no oblidi de visitar el millor dels móns possibles...el món del bon humor i la sana polèmica...vingui i visiti la darrera diatriba de la penya Bogarde...realment, som una penya de creixement personal de primera divisió...contra barbàrie, Bogarde!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

miri, la Gisele, miri el meu blog...

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre