Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 19 de junio de 2008

El meu carrer













Espais de Premià de Mar. Els barris. Un barri. Com el fill més gran, el barri antic està més mimat i té el luxe de regalimar més temps d' història. No és més ni és menys que el del nord o el del sud, de l'oest o l'est, és tan bonic a vegades i, a estones, més lleig; és acollidor i solitari, com qualsevol i, com tots, és, davant de tot, diferent, i distinguidament, el més festiu. Groller i florit, amb llum i so, prop de la carretera, és el meu nou barri. Net, en comparació, i esquinçat per les obres, oblidat en certs serveis, té l’honor de la plaça de l’església i el luxe de la proximitat del mar. Amb això ja es salven les faltes. A més de la meva gent, que és part de la seva, és la d’altres d'amunt o de baix; són les buganvil·lies, aquelles que busquen l’olor de la brea del mar i el color de la sorra, la que aquest dies s’amuntega en desenes de pits joves sense mugró i sense sentit; és la meva nova llar. Amb una via gran que separa com un tall marcat cada mes a l'agenda, ens recorda que el poble hi és més amunt i al llarg de la costa, que hi ha veins que ocasionalment ens acompanyen i amb interès fan de conxorxa una demanda. El barri vell és dels més lletjos que he vist, tampoc n'he vist gaires, però té una finestra amb vistes, palmeres bellugadisses i pisos que anuncien sense dir-ho, que és el poble més lleig. De carrers curts, el meu carrer, ni és fosc ni tort, de tant en tant també sap a port i té nom de mestre. Les llambordes són noves, els cotxes ja no hi transiten i alguns geranis li pinten la cara i, al setembre hi plou massa; en el meu nou carrer, tan lleig com molts d’altres, just des del número 18 miraré el món, em veuré des d'ara.

9 comentarios:

A.Orte dijo...

Quan parles de carrer i barri quin dels tres carrers on tens propietat parles? jijijiji

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

QUANS CARRERS TÉ VOSTÈ, NOBLE DAMA?

MACA PERSPECTIVA, MAQUES FOTOGRAFIES!

BONA REVETLLA DES DE BRIGHTON!

pepa dijo...

miri si es estrany aquest meu/seu/nostre poble, que la burgesia no es de la granvia cap a munt, sino tot el contrari.(ja ho sabia jo, que d'arrera d'aquesta imatge pseudoprogre, s'amaga una nueva rica) jejejejejeje...Salut i peles!! q deia aquell

Endora dijo...

orte: que te veo...de tota manera, yo si és necessari sociabilitzo la meva hipoteca!
tati: records a les 7 regnes i a la family Ribas especialment.
pepa: d'aquí poc em veuras amb roba de Dior i pittillera d'or...ja ja

penyabogarde dijo...

Agraïts de la seva col·laboració, la penya bogarde li pagarà la primera consumició de la temporada de TV-Amistat (abans de les obres previstes)

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

7 regnes? a què es refereix, lady Endo?

ÀNGEL MODZINE LAMBRETTA dijo...

ARA QUE HI PENSO, "7 REGNES" ... ET REFEREIXES A LES SEVEN SISTERS, NO?

toni dijo...

Dona, aquella zona no la trobo pas lletja. De fet, crec que és molt més maca que d'on vivies abans.

Per exemple, anant a llevant des de casa meva sí que comença un autèntic desgavell urbanístic i arquitectònic -almenys a vosaltres us salvava la plaça!-. En canvi, quan em llevo i miro a ponent, trobo ho han deixat fins i tot resulton, amb vistes a St. Mateu i Collserola incloses!

Bé, haurem d'esperar a que us acabin d'arreglar el carrer, a veure si canvies d'opinió... Així i tot, Premià no és tan terrible com la gent diu. Tan de bo existissin millors polítiques socials i d'activitat ciutadana i d'oci com El Masnou, Vilassar de Mar o Mataró. Els pobles del Vallès Oriental que tan visito últimament sí que són inhumans!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

tens les seven sisters fotografiades al meu blog, mira...

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre