Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 20 de mayo de 2008

Temps de cireres


El soroll del vent pica les baranes de la balconada, ha aixecat l’aigua reservada en el bol de la gata i ha destorbat el somni. Volta i volta al llit, el frec de l’aire fort en els tendals de la plaça ha fet el que mai una nit de tempesta m’hagués neguitejat; tot d’una un rum-rum a la panxa i tèmer que la roba estesa fugis lliure entre l’espai ampli del pati de llum m’ha convidat a la festa d’aquest soroll invisible. No he trobat res al frigorífic que posés fi al caprici absurd d’una menja de matinada i amb els peus desputllats i els ulls obrint-se a la foscor he parat atenció a través del vidre, la negra nit veia com els papers dessats volaven amb un desordre de vent enfadat entre gronxadors i sorra seca reduida a una parcela construida per al plaer de la canalla. El meu silenci cau mentre l’orgia d’aire, brossa, i soletat ballen en aquesta nit que ara és curiosament calma. Fet i fet, el vent ha estat fidel a la seva malesa, com un nadó de pit, deleitós per mostrar les seves gràcies, m’ha desfet l’inconsciència, infant entremaliat què, aburrit i capritxós, necessita atenció per fer palesa la seva juguesca i un cop atès, polze xurrupat, s’adorm i deixa la mare amb un resguard de dessvetlla mirant com la fúria del vent ara amaina. I de bona gana, mirant com els papers a l’asfalt descansen, fruiria d’ un grapat de cireres dolces que recordo descansen dins d’un plat de porcelana però…oh my god! …el desig ha de morir, ja comença la matinada, resta poc perquè quan apunti el matí la sang brotlli dins la jeringa que xuclarà una mà de bata blanca, vermella sang com cireres belles.

2 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

faceta creativa, la teva, que convindrà dónar-li forma de llibre, no?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

faceta creativa, la teva, que convindrà dónar-li forma de llibre, no?

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre