Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 22 de septiembre de 2009

L'home del barret

Fa anys que el vaig escoltar en directe a l’antic Palau d’Esports de Barcelona. En primera línia. Sempre me’l havia imaginat amb barret però llavors no el duia. La seva veu, única, i les seves cançons, úniques, em van captivar més encara gràcies aquella distància curta que regala un concert en viu. Jo era jove i ell ja era vell, un vell amb el què, sense cap mena de dubte, hagués tingut una aventura d’aquelles on, potser, només cal despullar la veu. ¿A quina dona no li agrada una veu tancada, trencada i dura que t’anomeni pel teu nom damunt d’un llençol rebregat i et fregui la cara amb unes treballades arrugues de la mà mentre s’explica, t’explica? Sempre m’han agradat els homes que s’engalanen amb barret; la cara de canalla d’en Frank Sinatra quan el duia tirat cap al clatell desafiant un bon angle de mirada per semblar més bandarra, o els immensos Robert Redfort i Paul Newman calçats ambdós amb barrets descuidats a “Dos homes i un destí”, varen quallar definitivament al meu inconscient definint la masculinitat a través d’aquesta peça, la qual si ho puc demanar vull que sigui negre, i així convertir-la amb un fetitxe eternament.
Passats els anys torna ara aparèixer el barret amb una timidesa frívolament esnobista; nois i noies, i alguns nostàlgics particulars el recuperen amb només certa gràcia; en Leonard Cohen, sent l'excepció, el du amb elegància i no sent jove ni semblant esnob, ell és ell com sempre, ple d'autenticitat davant del qual jo faig una reverència mentre em trec...el barret.
El amor es un fuego.
Arde por todas partes.
Desfigura a todo el mundo.
Es la excusa que el mundo pone
por ser tan feo.
L.C.

2 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

no em faci "sonrojar", ja sap vostè que Jacques Tati sempre llueix un bon barret...

Itta dijo...

Estic ko...es genial el teu blog! això si, hem de tenir temps per poder saborejar tot el que escrius...m'agrada!
Una abraçada!
Judit

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre