Amb cos de dona

En una entrevista que li van fer a l’Amelia Valcárcel, filòsofa i feminista d’important prestigi, proposava un debat polític sobre la revisió del concepte d’estat en matèria religiosa en el text de la Constitució espanyola en tant què es declarés aquest país com un estat laic i no aconfessional tal i com hi figura ara. En moments com els d’avui, quan et despertes amb la notícia que el CGPHJ ha immobilitzat la reforma de l’avortament amb 10 vots a favor, 10 en contra, 1 abstenció i tot gràcies a què el president de l’Audiència Nacional, de conviccions profundament religioses i gens objectives (no té perquè ser necessariament recíproc) és quan et ve a la memòria les paraules, la indicació decidida i concreta de la filòsofa. La proposta de llei rebutjada pel gran tribunal de justícia d’aquest país està anys llum d' una normativa que garanteixi l’avortament lliure i gratuït per a totes les dones, així i tot la desaprovació del dictamen ha impedit un petit avenç, ni tant sols de pas de rata, cap a la llibertat de la dona sobre el control del seu propi cos. No anem bé i ja ens instal·lem a la primera dècada del XXI del primer món. L’Amelia Valcárcel té una gran raó quan diu que la llibertat individual avala una gran quantitat de pràctiques però no aquelles contra les què concretament s’ha constituït; de fet existeix, diu, perquè certes pràctiques ja han estat abolides. Una bona i clara puntualització. Com consta avançar en el camí cap a la llibertat de la dona! La filòsofa s’exclama dient que no s’ha d’entrar en l’estúpid joc d’haver de demostrar el doble per obtenir la meitat. Raó no li falta i ja hem parlar molt, però ara amb el revès dels conceptes és des de la justícia quan ens trobem amb un sant tornem hi injust, amb l’agreujant què un just jutge amb unes conviccions religioses “constitucionals” posi en perill la llibertat individual de la dona - que no persona del seu mateix gènere sobre assumptes relatius a l'altre gènere - podent alterar així el bon senyor el bé en el destí d’aquelles. És bo parlar de justícia i llibertats de l’altre!
Misèria conservadora i contradiccions institucionals segueixen marcant els drets de les dones junt amb un estat estrany anomenat no confessional i democràtic de dret.
"Con la iglesia hemos topado" i amb la socialdemocràcia. Al setembre més : 23 setembre, dia internacional de l’explotació sexual i el tràfic de persones, per seguir tocant el voraviu.

Pintura: Schiele