Espectacular, Maria.

Hallelujah, Jeff Bucley.

Una setmana Maria i les onades ballen fent un espectacle com cap vegada. Encara que les hem vist semblants, el mar mai és igual i he d'oblidar l' abans per tu, ara; mentre, estaré gaudint, com em vas dir, per després sempre explicar-te'l.

Avui la seva dança és un ball salvatge que desa la meva mirada galàctica damunt l'escuma, guardada com un guant en un calaix, per sortir a l'estona i tornar a caure en el fort retrocés de la ressaca; llavors torno de l'espai i penso amb tu, de nou, ara de tarda. Quina exhibició! lluny del desert, el mar guanya la duna amuntegada. L'escuma ilumina i culmina el final de l'onada i sembla que els teus ulls gaudeixen també del paisatge; però no, només m'ho sembla, on ets tu ara?. El blau, en la teva elegant mirada, ¿ets allà perduda en l'horitzó que un dia d'aquesta estiuada miraves mentre un joc d'infants distreia la remor del mar llavors en calma?. Tornen les ones sense respòs, una, dues, tres; es repeteixen com un ressó, ara si -ara més, una, una altra; multiplicades juguen a veure qui la té més alta; s'acceleren, buscant-se...no podent trepitjar-se, mai són una, sinó una bandada; sembla que es cavalguen i, líquides, es barregen en un festí gairebé excessiu fent avui la mar aquí rarament brava. Nedes amb elles?, diguem que sí! no vull pensar que no ni ha senyal! ni que cap estrella s'ha mort! que no ets en lloc ara! Sense descans, a envestides s'arroguessen algunes, altres amb un embat gros esquitxen les més avançades i, cada cop d'onada és un tirabuixó més enrotllat, com un canaló plé de buidor on el vent aixeca aigua salada. On ets tu? repeteixo i repeteixo; amagada entre el cel rogent?, envoltada pel vent?, o dins el buit del rínxol que dia a dia neix amb aquestes onades? Mentre escolto un cant, un aleluia tan fort que no porta calma; l'aigua va i torna amb tu, jugant amb el meu esguard: estarás sempre dins d'una onada? si trenca el vent, és un sí que em xiularàs o després, o ara.

http://es.youtube.com/watch?v=1Nya4iaAAIg Steve Miller Band- Serenade

He visto la luz hace tiempo. Venus se apago he visto morir una estrella en el cielo de Orión .No hay señal, no hay señal de vida humana y yo perdido en el tiempo perdido en otra dimensión. Soy el capitán de la nave tengo el control llamando a la Tierra esperando contestación .Soy un cowboy del espacio azul electrico a dos mil millones de años luz de mi casa estoy. Quisiera volver no termina nunca esta misión Me acuerdo de ti como un cuento de ciencia-ficción no estoy tan mal juego al póker con mi ordenador se pasan los días no hay noticias desde la estación.