La barbàrie pot tenir un final feliç?

Hi ha una sensació generalitzada que les coses no funcionen o que funcionen malament, el senyor Sampedro l’anomena època de barbàrie. La veritat és que no només l’Àfrica continua afamada si no que van augmentant els brots de pobresa arreu, com augmenta el preu del petroli, el desgel austral o les campanyes de publicitat enganyoses. Aquí venia.
Entre d’altres, Endesa. Aquesta multinacional fa dies que m’enverina el pensament, que dirien els Estopa. Tal és el trastorn que tinc basques només veure a la pantalla del televisor un grup de criatures desdentades i

mariasavidilles fent aquesta notificació:

-Papá, mamá, voy a tener un hijo.

-Y yo cinco.

-Y yo dos, Margarita y Pepe, para ser más exactos.

-Vamos a ser padres como vosotros.

Amb aquesta declaració, tan ufana com absurda, l’empresa anunciadora pretén donar-nos garantia de l’alegria que gaudiran els nostres nets (loshijosdenuestroshijos). Com? seran una canalla a qui els hi direm sí a TOT, fent-los partícips creadors d’un món millor (amb els valors de l’empresa, clar), jovenalla que tindrà la naturalesa com a companya de pis (sic), i on hi haurà milers de fanals perquè la gent es pugui fer petons (quan els petons busquen la foscor...!), i tindran la passió com a element determinant alhora de canviar el món.

Moltes empreses disfressen el consum amb material sensible com l’ús dels infants, la saviesa de les lleis de la naturalesa, música divina o retalls coquets, aquest bon coctail és el que usa Endesa. Per què Plató?, defugim d’Espinoza! Aquí tenim Endesa, ella té la solució, amb els nanos, els fillsdelsnostresfills. Insult d’anunci, coi.

No cal dir qui és ENDESA. Apunt personal de quatre línies: És una empresa especialitzada en green marketing que ven una imatge verda fraudulenta: la farsa delirant de què un augment constant de consum elèctric és compatible amb la protecció del medi ambient. Endesa és una de les primeres empreses europees causants del canvi climàtic, destrueix eco-sistemes i esquilma terrenys (Patagònia, p. ex.) i pobles com els dels indis xilens i, proposa amb un arbre del desig (veieu la seva web, té pebrots la cosa!) que aportem el nostre gra de sorra al projecte, què en són d’assemblearis! . Quant als beneficis, al 2007 i malgrat l'aturada de l'estiu de Barcelona, Endesa va obtenir un 11,9 de guanys però amb un descens del 28.5 respecte al 2006...; està clar que al 2008, tras l'augment d'aquest estiu, els resultats seran molt més sucosos. Així ja es poden tenir fills.

Tornant a la desmoralització que atravessem, aconsella el senyor Hegel: Una civilització no pot prendre consciència d’ella mateixa fins que no ha madurat prou com per aproximar-se a la seva mort.

Haurà arribat l’hora del sepeli? Perquè és notable que les coses no van bé; si seguim la lògica hegeliana poder tindrem una visió més optimista i determinada de la vida. Tot plegat és el que espero pel bé dels fills dels nostres fills... aquells què, amb una mica de sort, no tindrem o si més no, no de forma tan clara i aclaparadora com la que explica aquest pobre guió publicitari, on parlar de canvi és quasi pornogràfic.