Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 12 de septiembre de 2007

Una escuma frívola per a una diada gairebé frívola

Qualselvol pot anar a teatre per 5 euros. I veure'l del bo. Jo ahir ho vaig fer.
Al teatre Poliorama pre-estrenen aquests dies l'bra d' E. Emmanuelle Schmitt "El Llibertí" què sota la direcció d'en Bozzo i amb actors tan mediàtics com brillants, Ramón Madaula i la Laura Conejero, vàren regalar-me un plaer finiquitador de diada i de pont, aquest últim sí que "il.lustríssim" i com a tot irrepetible.
Es pot observar al cartell que l'obra té un xic de frivolitat, ingredient indispensable per a aquest començament de curs escalfat i de pre-estrena espatllada (llums foses i trenets amb infraestructa d'exxxcalestric, concursos sobre diferents estils de nacionalisme, etc.), i alhora moments de certa reflexió, i això si què no es detecta en aquesta insinuosa esquena... La barreja obtinguda va fer que volgués saber més i m'apuntés al carro d'anar cap a teatre. Tot plegat apuntava que l'obra de tot a 5 pintava més que bé, i la premunició no va ser desencertada.
Explicaré un xic, només un xic del que va la cosa: El personatge, en Denis Diderot, ha de cumplir una misió: escriure unes línies sobre la paraula "moral" per a l'enciclopèdia què, junt amb Rouseau, Voltaire i Montesquieu, anava a editar. La seva astúcia amb les dones fa que la cosa es compliqui i on pensava "x" arriba a concloure "y" , tal qual com la vida mateixa.
Definitivament, va valer la pena la feina feta. Bones riatlles i algunes bones pensades, d'aquelles com què mai saps si, primera, hi ha una filosofia definitiva i definitòria, dos, si val la pena exercir-la i tres, adonar-te què l'onze de setembre és ja una data què quan menys mediàtica sigui millor, de tota forma el que es faci no agrada a ningú i interessa a pocs.
Un encert, doncs, celebrar el dia amb un vodevil simpàtic i frívol amb espurnes i escumes que fan recordar que un no pot oblidar certes idees, més aviat el que cal és repensar-les i, això sí, sempre celebrar-ho tot amb humor, i si pot ser com el d'aquesta obra, àgil i astut.

Pd. I això ho trobes burxant per la web d'atrapaloi la reserva es pot fer sense haver d'utilitzar la tarja bancària! Ep i al fila 9 de platea. El consell del dia, si algú no la coneix cal visitar la web i treure'n profit, l'oferta és variada.

1 comentario:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

bona pensada per la diada, entre el teatre de l'auca (superat per el Polònia) i el teatre-teatre que suggereixes, no hi ha color. Prenc nota, baby!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre