"La Copa de la España Libre" o altrament anomenada "Copa de la República" es va proposar ahir al Congrès per tal què es reconegués la seva oficialitat. Aquest torneig es va celebrar al 1937 durant la guerra civil.
La proposta ha estat defensada pel grup IU-ICV amb l'intent de aturar la discriminació feta per la RFE de Fútbol amb el reconeixement oficial fet a la seva història de la Copa del Generalíssim del 39 i obviar la de la Copa de la República.
D'aquesta forma s'admitiria com a vàlid el resultat de la final on el Llevant va guanyar al València, incorporant-se els títols de campió i subcampió als equips corresponents.
Aquella copa ha esdevingut en el temps amb la coneguda Copa del Rei.
En aquests moments on la soberania monàrquica, en petits sectors, està sent qüestionada seria provocador demanar un canvi de nom de la ja reconeguda Copa del Rei per l'ignorada Copa de la España Libre ; alerta que ningú pateixi ningú ho ha fet, nooo la notícia, com s'ha vist, no era aquesta, si així fos escoltariem sectors, no pocs, que defensarien la continuitat de la Copa del Rei pel què representa i seria obvi l'inutalitat de l'esforç de tal proposta; però, se'm permeti un moment de somni en el què es representaria l'ús d'aquest magnífic i suggerent nom de "Copa de la España Libre" i què podria ser per aglotinadori esportiu dels esperits unificadors de totes les nacionalitats que configuren aquest territori i mirall d'una visió federalista. Si es vol seguir fent fantasia es relegaria al Rei com a símbol d'aquesta possible copa, per allò del seu paper conciliador. Tot plegat un somni federal ja què actualment la monarquia és qüestionada fluixet fluixet, malgrat expressions més sorolloses d'aquells als què la realesa els irrita de tal forma què, lliurament, utilizen la crema de fotografies com a manifestació de repulsa, sent, però, el seu pes reivindicatiu merament anecdòtic i manipulable.
Tot plegat, aquest somni, passades un parell de generacions... o tres, és possible que sigui una realitat. El de la copa i el federalisme monàrquic.
Ilustració: Olaf Hajek
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
- Endora
- Premià de Mar, Barcelona, Spain
- No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.
Onades amb escuma
- A l'esquerra de la lluita
- Albert Calls
- Ana, la tacita de plata.
- Cinema i filosofia
- El fil de les clàssiques
- El llibreter
- El mar és el camí
- Els dibuixos de Lidia
- Esperando a Godot
- Esther Vivas
- Interseccions
- L'Andreu blog
- L'estil lliure d'en Kimet
- L'hora del lector
- La llave de cristal
- La mirada dels premianencs
- La PePa CaNa
- La Trini
- La veu del roure
- Les homilies paganes
- Llamsches en escabetx
- Martí Rosselló
- Núria
- Penya Bogarde
- Premià de Marx
- Rafel Anguera
- Ramonet 77
- Revista psicoanálisis y estudios culturales
- Revolta global
- Rizomas
- Salt-ter club piragüisme
- Sembrando palabras
- Viñetas y otros menesteres de Jose
- Wineruda
- ZizeK
- Àngel Pagès
Así habló Zaratrustra. F. Niestche.
Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.
LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS
A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.
Antonio Machado
Agraïment a Boris Vian
- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick
- No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos.
Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.
Cucu 1650
Bosc and or a
Lluna d ona da
Escumetes pròpies
- Agenda (1)
- Aigua (1)
- Amistat (5)
- amor i mort (1)
- Art (5)
- Art i periodisme (2)
- Blocs (2)
- cinema (3)
- Comunicació (1)
- Crítica (1)
- Dona (6)
- Dones (1)
- Dubtes (1)
- Ecologia (2)
- economia (1)
- Eleccions (1)
- Eleccions i poesia (1)
- Ensenyament (1)
- esports (1)
- Etica (1)
- Festa major (5)
- festes (2)
- Festival i política (1)
- Fites (1)
- Futur (2)
- ilustració (1)
- Insomnis (2)
- Joves (2)
- justícia (2)
- la primera escuma (1)
- La teoria del caos (1)
- literatura (12)
- Literatura i altres (3)
- literatura i art (1)
- Literatura i cultura (1)
- Literatura i feminisme (1)
- Maresme (1)
- Martí (1)
- Memòria històrica (1)
- memòria. (1)
- Món (1)
- Monarquia (1)
- Mort (1)
- Música (5)
- Nació (3)
- nacionalisme esportiu (2)
- Nadal 2008 (3)
- Nadala 2007 (1)
- Naturalesa (1)
- Normes (1)
- Notícies (1)
- oci (6)
- paisatges (5)
- Papa noel (6)
- Parenoelmania (8)
- Parenoelmania i nacionalisme (1)
- Passions i televisió (1)
- Pobresa (1)
- poesia (1)
- Política (18)
- Política i amor (1)
- Política i esport (1)
- Política i joventut (1)
- Política i literatura (1)
- Política i vacances (2)
- Política rosa (1)
- Premediá (1)
- Premià de Mar (7)
- Premsa (1)
- Religió (1)
- república (1)
- Salut (1)
- Salut i amor (1)
- somnis (1)
- somnis i literatura (1)
- urbanisme (1)
- vacances (4)
- Via Primilia (1)
- Viatges (5)
- Viatges en tren (1)
- Vida (7)
- Vida i administració (1)
- Vida i mort (3)
- Vida i música (1)
- Vida i oci (6)
- Vida i política (2)
- Vida i publicitat (1)
- Vida i transport (2)
- vodevil (2)
3 comentarios:
delirium tremens de la gent envejosa de sempre contra la plataforma salvem la plaça nova. no ens dividiran!
sembla ser que al Barça també guanyaria una Lliga si s'apliquès le memòria, la de l'any 37!
això que dius enmig de l'auca sona almenys a certa idea de memòria del tot oblidada i desquadrada en relació a l'auca. per cert, cada dia em sento més lluny del que oficialment es coneix per "política" i més aprop d'altres percepcions polítiques a escala variable i objectivable
Publicar un comentario