Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


domingo, 16 de septiembre de 2007

Pla estratègic Maresme 2015

Una fundació creada per impulsar el sector turístic del maresme ha presentat la "marca" Costa de Barcelona-Maresme. Aquesta iniciativa vol reivindicar les característiques d'una "comarca única", segons consta a la nota de premsa de la web de la Fundació, el president de la qual és l'ex-alcalde de Santa Susanna, i veu la necessitat de promoure activitats de valor afegit vinculades a noves formes de turisme i de coordinar la promoció turística del Maresme amb la de Barcelona.
Tot plegat sembla mal invent. Primer, malament rai que s' ens posi una marca, i terriblement perillòs que aquesta marca dugui el nom "afegit" de la nostra comarca al de Barcelona. Es evident què això no és gratuït, Barcelona ja fa anys que és un gran reclam turístic i agafar-se de la mà de la mare ciutat és el més semblant a fer negoci segur, bo?, segur, negoci de marca , i això tots sabem el què comporta, un gran parc temàtic on el Bus turístic és el efecte més òptim d'un projecte on s'abandona a la població darrera la màscara de la promoció turística invasiva. Segon, és evident que ja s'ha aconseguit que els nostre territori passi a ser un barri de la gran urbe, i què els resultats del procés, donada la manca de planificació urbanística, econòmica i social, amb aquesta dura gestació com a fills d'una ciutat teòricament cosmopolita i olímpicament existosa, són una suma d'inconvenients què és innecesari ara numerar per prou coneguts i què es presenten de difícil compatibilitat amb el projecte d'aquesta fundació, comptant què el Consell general de turime recolça. I tercer, ¿tenim l'infrastructura costanera en condicions de mostrar-la al forani? Des de les comunicacions fins les pròpies platges i serralades, destacant el respecte cap a la seva població. ¿Com s'ho manegueran? Molta feina i ben feta ha de realitzar aquesta fundació i l'administració per tal que aquest sigui un projecte curòs i alhora productiuo . Massa s'està demostrant que el negoci i el rigor no són bons companys, i la llei no és una bona conciliadora, ben bé tot el contrari.

11 comentarios:

A.Orte dijo...

Tota marca turística que porta enganxat el nom d'una ciutat gran no té gaire futur com a marca de turisme familiar/de qualitat. Perquè en el fons el que s'està dient al futur turista és que tindrà hotel barat, platja per un o dos dies i Barcelona a una hora per dedicar-hi temps i diners. En definitiva, el que ha fet Lloret tota la vida però encara més a prop de Barna.

la mirada dijo...

Si aquesta proposta del pla tira endavant, potser també es recuperi la frustrada idea de crear una beguda "típicament" premianenca: l'Aigua de Primília, ideada per uns visionaris l'any norantanosequé.
Coses vergonyoses que passen... Felicitats pel blog!

Pastorius dijo...

No estic d'acord amb a.orte. El turisme es regeig per icones i topics geografics. El turista de l'eixample que vol anar a Australia vol anar a Sidney (que a mes es pense que es la capital d'Australia) i si li ofereixen una estada a un poblet ha de ser precisament en aquestes condicions; que estigui a 1/2 hora del centre urbà i que el mateix fet (no estar exactament al centre ciutat) sigui molt mes barat i igual de profitosa la seva ruta turística. La vida moderna es asín.

A.Orte dijo...

Pastorius, no crec que l'exemple Australià sigui correcte, precisament per la pròpia contradicció sociològica entre el turista mitjà que va allà i el que ve aquí. PEr cert, la capital és Canberra, ciutat clarament prescindible.
No sóc del Maresme, però em temo molt que el missatge que li estan donant a aquesta gent és: vine a poblacions properes, hotels millors que els de la ciutat, a millor preu i a mitja hora.
Crec sincerament que l'atractiu existeix, però adscrit a una marca de turisme vinculat a les activitats de la província de Girona i la Costa Brava.
Compte, jo no dic que la mesura no sigui bona per l'atracció de la zona, simplement em pregunto si és el tipus de turisme que vol la gent que hi viu.

"tati-no logo" Soulbizarre dijo...

un pla delirant al servei del deliri temàtic que ens cau cada dia al damunt, cap novetat!
incrementem el descontentament...i concervem el somriure!

Mirada: certament, encara ric de les ocurrències del pessebre sociata local quan volien inventar tradicions del no-res (aigua de primilia, gastronomia de tallarina, etc...)

la tradició i la cohesió històrica de la vila passa per recuperar el catàleg freak de premianencs pirats de sempre, en el fons són o eren els que més hi tocaven: endalet, julio, nando, morros de fava, juanitu del cigarro, el gordo lector, el geperut germà del gordo, etc....

plat a taula i encara dijo...

visca el freakisme i mori la marca dels collons de la comarca

freaking dijo...

Proposo la creació d'un inventari o catàleg dels freaks de Premià. La llista de'n Tatí és un bon principi.

Apelo al mestre entre mestres, a l'investigador expert (ara que tindrà més temps després que hagi esclatat la bombolla i no tingui res per filmar).

Començaria, però, per buscar un nom alternatiu al de freak. Premià s'ho mereix. Som especials.
Algú s'hi apunta?

àngel al frealista premianenc dijo...

segons AMERICAN SPLENDOR, el concepte és NERDIE/NERDY...NERD!

el mirón dijo...

salvem la plaça nova.

PREMIANIANO dijo...

No olvidéis:

- PAJOWSKI o aquel que se masturba tras los coches.

- JOE "EL INDIO" o aquel ser oscuro que se teletransporta.

- EL SAMBA o aquel que no conoce la curva.

- EL KLINGON o aquel que corre más ràpido que el tren.

- MONO ACECHI o aquel para el que la evolución darwiniana no existe.

PREMIANIANOS/AS: Dícese de los habitantes peculiares de Premià de Mar. Freaks de Premià de Mar.

la mirada dijo...

Això de "Premianiano/na" és curiós. Seria "Premianià/na" en català doncs?

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre