Joan, actor, insinúa que él también es «amigo» de ETA
El actor Joel Joan, especializado en teleseries, hizo ayer suyas unas declaraciones
En Joel Joan no és sant de la meva devoció, el trobo pagat de sí mateix i un actor dolent; però tanmateix penso que és un bon guionista i un independentista desencomplexat, de fet ha aconseguit convertir-se en una icona nacional, la qual cosa a vegades és positiva i a vegades no. El que no és de rebut és el que passa a certs medis espanyols quan alguna persona, ara li ha tocat a ell, fa declaracions lliures i clares sobre ideologies què aquestes siguin tergirversades malintencionadament. Aquest ha estat el fet del diari ABC. Crec que és necessària la denúncia, si cal judicial, per tal que aquests atacs declinin cap a una salut política indispensable.
Em pregunto si amb notícies com aquestes el sobiranisme no s'allunya més de la via de la possibilitat si és que aquesta realment existeix, encara què en JJ aprofiti l'avinentesa per fer propaganda de la Plataforma per la Sobirania, a la què pertany, fet que trobo de poca maduresa personal i política.
17 comentarios:
Al marge de simpaties o antipaties que pugui despertar, tant pel seu posicionament polític com per la seva egolatria gens dissimulada, és de jústicia dir que en JJ és un crac, com a a guionista i com a director.
A mi em sembla digne d'admiració que es declari sense embuts independentista tot i que això estic segur que el perjudica professionalment.
Estic d'acord amb tú Paccius, comparteixo rebutjos però sóc conscient que treballa bé, no com actor, de fet encara al.lucino pensant que en Woddy Allen ha comptat amb ell (segur que el paper és d'un histriònic), però sí com a director i guionista. Però no crec que el prerjudiqui massa professionalment; més et diria que s'ha estat enmirallant una mica amb el director novaiorquès, té un públic interessant, intel.lectual, no massa petit però tampoc massa gran. Salvant distàncies, he fet una reducció gran en el zoom de les circumstàncies, decididament crec que es creu una mena de Woddy Allen català, i ara per ara en aquest país molts actors i directors voldrien ser Allens, i ell amb els matissos de rigor poder aconsegueix ser un afluent.
malintencionats els que van a sac amb aquestes declaracions del nen Joan, mal fet.
Dit això, la plataforma "sobirania i progrés" de la qual l'actoret n´és portaveu les diu molt grosses: en el seu manifest proclamen que independentisme-nacionalisme-catalanisme són el mateix i que per tant no es pot ser cap d'aquestes coses sense ser-ho de les tres, FRAU INTELECTUAL!
CATALANISME=és transversal
NACIONALISME=la nació feta ideologia
INDEPENDENTISME=una proposta més, com també ho és el federalisme o en confederalisme, per exemple.
tenen dret a bramar, són, però més sectaris que les carmelites descalces.
joder Tere, eso de dedicar un post a ese sujeto tiene narices, es muy tonto ese señor.
Sr. Tatí,
què entén vostè per catalanisme? (és que a mi, les coses transversals, excepte el Barça i les vacances, em produeixen desconfiança)
quan dic transversal, paraula que em fot una mica de fastic, em refereixo qa ue es pot ser catalanista des de moltes posicions politiques, culturals o personals. No només des de l'independentisme. Per exemple.
salutacions.
Tati, cert: "frau intel.lectual", la millor forma de fer observació crítica sobre la nova plataforma creada, l'has encertat.
Crec què des de la mani organitzada abans del referèndum sobre l'estatut, muntada amb la boca petita d'ERC, el nacindenpencatalanisme està tastant formes i formes per arribar-hi a guanyar discurs i gent (la daballada a les eleccions fan que shagin de retrobar l'electorat perdut);les oscilacions són variables, ara és un moment important, però vaig veient què mai s'arriba al mínim necessari perquè la interiorització d'aquest discurs cuatlli; els darrers succesos (llum,renfe,ave,aeroport)afavoreixen aquest reclam de: què passa amb nosaltres? però això no explica l'augment de preocupació de la gent d'un neodebat sobiranista; en Josep Ramoneda al Pais ja ho deia, prou de culpar a Madrid, som tots qui hem fet possible la debacle, i quan diem tots no és quüestió de descartar als sobiranistes, de fet molts han estat vintialguns anys amb poder estatal dual.
Mar de alborán, caiste en el "parany" je je
Les esquerres ho tenim magre. Quan parlo de "les esquerres", no em refereixo als partits que es diuen d'esquerres. Per tant no plantejo una problemàtica "de partit" (que ja és prou grossa i irresoluble). Les esquerres "realment existents", les seves idees, les seves tradicions, les seves propostes, els seus dilemes, els seus fracasos, estem i estan al bellmig de l'erm, de la devastació pura i dura. Fins i tot podem fer-ne ironia, massoquisme o preocupació. Darrerament, la clau irònica combinada amb la preocupativa, em resulta satisfactòria. Resulta que no m'interessa gens ni mica el que pugui passar l'any 2014, el que els preocupa a les plataformes multiformes sobiranistes, al Joel Joan, a l'Oriol Jonqueres (historiador justet), ni el rearmament espanyolista del PSOE per desactivar l'armament del PP, ni l'ecosocialisme d'etiqueta que observo en les tendències oficials i oficioses del meu partit. Em remeto als darrers escrits d'aquest blog i, en la mateixa línia, proposo modestament (és a dir, irònicament) una refundació de la política (salt mortal inutil?). Corren temps de "refundació del catalanisme", de referendums extenuants de cara al 2014, temps de Joel Joan, temps d'auca en estat efervescent. Corren temps, doncs, per contraprogramar i posar al dia milers de conceptes, milers de propostes, milers d'interrogants.
En definitiva: què coi té que veure el relat de l'auca político-mediàtica amb el significat substancial del capitalisme de cada dia? Dit d'una altra manera: O ens posicionem, les esquerres personals-polítiques-socials davant de la mare dels ous, o girem full. Això és un erm, un "páramo", un "moor", un desert. Això és Polònia. Toca riure. Començant per riuren's de nosaltres mateixos. Deliri a la carta. Tocadiscos en marxa!
Per dir-ho en termes casolans: el joel joan i el fiscal que l'empaita, són un cicle combinat d'energia nuclear al servei de la biocombustió. Un apreta, l'altre el denuncia i l'apretador esdevé martir. llenya natural al foc nuclear. Biocombustió delirant. Jo l'armo, em renyen i soc martir. El fiscal és botxí i el país peta per biocombustió galvanitzada. El martir vol ser martir el botxí vol ser botxí.
Total: a Russia són més precisos. Deconstrucció nuclear al servei de l'escorça terrestre. Som un biocombustible. Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traidor, només la BOMBA H, la bomba Joel Joan.
Nuclear? No gràcies!
a sus pies!
dic,
a sus pies, Tati!
aquest és el post que esperava ... no genys menys, ja!
per cert, ser que entraré en un dilema però, no veig jo que el nou Polonia ... apunti fi.
Tens raó Tati: assimilar catalanisme, nacionalisme i independentisme és un frau intel·lectual. Però en política n'hi ha tants de fraus intel·lectuals que no vé d'un.
De tota manera la "no dependència d'Espanya" (és així com m'agrada a mi) em sembla cada vegada més justificada.
EM PREGUNTO, DAVANT LA IDEA DE LA NO-DEPENDÈNCIA D'ESPANYA, SI ESPANYA NO DEPEN DE NINGÚ.
ÉS UN SUBJECTE ESPANYA?
ÉS UN SUBJECTE CATALUNYA?
EL CAPITALISME ES TOCA I ENS TOCA, TOT AIXÒ ALTRA PRECISA D'UN DETECTOR DE METALLS.
ho confeso, sense espanya els nacionalistes no podrien viure, és com el futbol, jo que soc del barça no puc viure sense el madrid. vull seguir sotmes a espanya, em reconforta i disfruto, només cal tancar els ulls, levitar i creuar els dits...fascinant! i no soc nacionalista de dues o quatre barres.
si supieras por donde me paso esto de las naciones de las banderitas y de españa y de catalunya, si supieras, pues por el forro de mis ovarios.
Tati, dius una gran veritat. Espanya és una gran necessitat per partits com CiU o ERC.
Però el Barça no necessita Espanya per enfrontar-se al Madrid.
De fet la lliga espanyola està plena de clubs sense interès i de partits sense interès. Sinó que li preguntin a Sogecable!
La lliga europea va guanyant pes davant les lligues "nacionals".
"Ya lo sabes", és un detall que portis els ovaris folrats!
Paccius, jo estic d'acord amb les seleccions nacionals. Dit això crec que estem davant d'una hipocresia curiosa: si es vol una selecció nacional perquè no es demana una lliga pròpia? com els escocesos que no juguen a Anglaterra ni amb els clubs? o sigui que a Catalunya es vol selecció i al mateix temps seguir jogant la LIGA NACIONAL...JA!!! Us imagineu el Barça i l'Espanyol jogant cada diumenge amb equips comarcals...impossible, senzillament es vol selecció catalana per fer política, l'esport continua a la LIGA, com el negoci que representa.
Publicar un comentario