En un comunicat, la Junta directiva del FC Barcelona ha anunciat la suspensió dels actes previs de la Festa del Gamper. A més, deia el comunicat, destinarà, a la investigació de les malalties cardiovasculars, el 10% de la recaptació del partit d'avui contra l'Inter.
Trobo molt encertades aquestes dues decisions. I penso que una no seria res sense l'altra, però no tothom pensa igual, afortunadament si més no en ocasions produeix certa sorpresa alguna discrepància: Concretament avui a Rac 1, el Sr. Manel Cuyàs, trobava innecessari que el Barça adoptès aquesta mida, considerant que la mort de l'Antonio Puerta estava fora d'òrbita del sentir del públic culé i que opinava que s'havia de seguir amb la festa i l'ajetreiu.
Sembla ser que la ciutat de Sevilla, l'equip del Sevilla, els aficionats sevillans i el fútbol en general resten massa lluny de la nostra Catalunya. Sembla ser que l'esport i el fútbol en particular s'han de mantenir al marge, a nivell de protocol, dels infortunis. Sembla ser que ni que fos per proximitat el dol s'ha de mantenir en distància. ¿Per què marcar aquesta jornada amb crespó negre i aturar la música i la festa després de la mort d'un símbol, i d'una persona?
És estrany què el seny català aporti aquesta rauxa tan estranya. En lloc de commemorar la festa traspassant-la en una data on fer pinya i dir públicament que som al costat dels altres. NO. Cal ser diferents. Cal tenir fronteres. Sempre ben lluny de les Espanyes.
Pregunta, amb tota la mala intenció, invertirè la situació ¿ si el jugador desafortunat haguès estat català; ni què del Nàstic es tractès (per allò de la baixada a segona), no s'hauria estranyat aquest senyor si un equip comm... posem el Sevilla, Betis, etc..., haguès estat a punt de celebrar ...posem ...per cas... la festa del Rocío o el dia de la Macarena, tant és, i no s'haguès arreplegat en comandita fent dol comunitari i tancant el "xiringuito" per unes hores i en unes circumstàncies tot pregant una mica de silenci si més no particular (mai diria "estatal")?
A vegades, n'hi ha que volen ser més papistes que el papa.
I cert posicionament nacionalista no el suporto, sobre tot quan s'escapa de la raó i dels sentiments d'aquells que són necessaris per unir als sers humans, tot diferenciant-los.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
- Endora
- Premià de Mar, Barcelona, Spain
- No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.
Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"
"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).
Que em disculpi la resta...
Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.
Bosc and or a
Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre
No hay comentarios:
Publicar un comentario