Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


sábado, 24 de abril de 2010

Dues piscines, un CAP..., una biblioteca: Premià de Mar

He fet el que he volgut i això no sempre passa. Avui, tot plegat fa unes hores, ha estat inaugurada la nova biblioteca de Premià de Mar, Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras, i m'he bellugat segons els meus criteris inicials, no assistint-hi, i això, repeteixo, malauradament no sempre em passa. N'estic contenta, de la inauguració de la BMR, però sobre tot de la meva decisió de no ser-hi.
Fa uns anys, quan es va decidir la construcció d'aquest nou espai la notícia em va suposar com a lectora una alegria però alhora un neguit; l'equipament d'una nova biblioteca àmplia i moderna era bona pel poble, però el trasl.lat d'una punta a l'altra per als veïns d'aquesta part suposava un detriment per al barri, per tant per a la ciutat encara més; però no hi havia torn de rèpliques, tocava el perdre, les coses van com van ... que hi farem...Insatisfeta va seguir preocupant-me saber què seria de l'espai relegat, quin ús d'ell se'n faria; en Martí va argumentar la idea de la possibilitat de poder conservar un petit espai al barri on deixar i fer les comandes; s'apuntava una bona solució, ell tant contagiava la preocupació com les possibles iniciatives, estimava aquell petit racó ple de lectura i lectors i no volia que ningú el perdés, era raonable, per tant estàvem amb ell. El temps passa i les obres seguien i, finalment arriba la clausura de la vella, l'inici de la nova. Arronsant els bigotis, la mosca al nas..., no arribavaren notícies de com es tancaria la masia, la possibilitat de conservar un tros de biblioteca s'esfumava setmana a setmana , en Martí patia, la resta, habituals de CanManent amb ell. Mal cop de falç. Inicis del 2010. Gran sacsejada. En Martí mor, semblava que el món literari al barri tenia una doble sentència. Clar que ... la vida no s'atura, ja se sap: gran sentit per la pèrdua, d' aqui poc l'obra s'inaugura, no ha passat res que la vida no pugui resoldre, tindrà el seu nom: ostres què bé!, anem a celebrar-ho, ningú no haurà de dir gaire. Del tot cert.
Aquest ha estat un espontani resum però no menys cert ara que en vull fer ressò, ja què avui és el dia del per què de tot plegat, que diria el seu admirat Monzó. Comença doncs, una nova etapa, les eleccions no s'aturen , i és ara quan xiuxiuexo que m'inquieta saber que la política local - autonòmica i/o estatal- oblida que som una ciutat vora el mar i dues piscines potser no cal i, sí que 30.000 donem ja per augmentar l'espai, la infraestructura , la visió d'una sanitat millor i més gran. I si aquí acaba la demanda és per avui i perquè em fa mandra..., iaios i joves m'ajudaran en endavant i si és menester em farè ús de més paper i del recer del temps .
Del tot cert. Ningú no dirà gaire i jo tampoc, però el dia d'aquesta nova fita no he pogut ni he volgut anar a la inauguració; ben bé tot és ben estrany, en Martí mort, Can Manent tancat, una nova biblioteca i amb un nou nom, el seu, quines paradoxes dóna la vida. Poc de la seva mort i malgrat que el nom de la biblioteca sigui un motiu prou engrescador, no he volgut aplaudir les lloances institucionals, ni les de fora, ni les de dins, ni dels que el coneixien ni dels que tampoc ; les paraules d'amor cap un mort mai sonen prou sinceres i segons qui les diu són... distracció, un moment aburrit, un badall, cap cancó... ni tan sols un poema, tal dia farà un any, adéu siau senyors....No he pogut ni he volgut més que quedar-me a casa malgrat el sol brillant i el mar en calma. ummmmmmmm.
Així doncs, mentre visc les poques ganes de res penso, la ja BMR és a Premià des d'avui oberta, inaugurada, però sense l'enginy d'en Martí Rosselló i la seva posició lliure del: "preferiria no haver-ho de fer" que m' ilustra ara tan bé. La megabiblio no té massa penjades, d'en Martí és buida, ni tan sols mai va passejar-s'hi, per tant la seva disortada absència em demana calma i temps per trobar-li les gràcies que amb els nostres diners han fet (només faltaria!) el que és ara; en sóc conscient que cal esperar-se que no vol dir callar-ne. Aquesta tarda, tot just a les sis i de forma bastant autòmata he obert el seu bloc i m'he trobat a casa seva, el lloc on congratular-me per l'inauguració i fer palesa les meves instàncies , on notificar-li les meves sensacions i, absurdament felicitar-lo. Fet això, em toca esperar i escollir un dia bo per passejar-me pels 2.000 metres que dia a dia afortunadament aniran empapant-se de vida lectora, de nens, noies, vells i xatejadors, aquella gent que ell com a persona honesta, com a bon professional, va cuidar i assessorar en aquell altre espai, molt més petit, molt més antic, però ple d'ell viu i que ara .... resta orfe de llibres i de llibreter i sembla ser que d'idees. Segurament passat el temps i a còpia de mostres de vida, llavors, m'estimaré la biblioteca que porta el seu nom i li farè una fotografia que li faci els honors.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------P.D.: Sempre em quedarà el dubte de saber com en Martí hagués celebrat en vida - quins ats i uts hagués expressat, inclòs la forma i el ritual o el text de la seva columna al "El punt"- la inauguració de la que ara porta el seu nom nova i única biblioteca de la ciutat. Se admiten apuestas.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

5 comentarios:

àngel dijo...

bé, a mi em passa, més o menys el mateix. Jo no m'imagino massa el doctor navegant entre cotxes oficials i tècnics caiguts del cel. De totes maneres benvinguda la nova boblioteca i esperem que Can Manent segueixi alimentant un cau de lletres o un punt de lletres, o un metre quadrat il·luminat des del sol matiner damunt d'una lletra (la K). Al cap i a la fí, quan es consumeixi la barbàrie del segle XXI, les lletres seran objectes d'estudi arqueològic del departament d'afers digitals del planeta 035689-@-%-***999-"""@@@6789

Anónimo dijo...

És una vergonya. En Martí reivindicava una democràcia democràtica, i s'han aprofitant d'ell per demostrar que la democràcràcia , l'ètica i l'hostedat no els importa gent als mandataris que una part del poble avala amb els seus vots. El primer dia que va entrar a treballar l'alcalde e torn li va dir, que " no fes política" ( Què havia de fer si era un ciutadà?) Els seus caps el varen denunciar, l'hi varen fer mobbing. El varen mantenir tota la seva vida laboral, com ajudant de bibliotecari, i estava vigilat, perquè era incòmode pels que el manaven i l'hi pagaven un sou a fi de mes. Hi ara corren a... Una vergonya. No el varen deixar viure en pau i ara tampoc el deixen descansar tranquil, allà al quart pis del cementiri de Premià de Mar.
Jo demano que l'autoritat competent ( si existeix) tregui el nom de Martí Roselló, de la nova biblioteca, un mausuleo que com tots els de la nostra classe dirigent, conta per metres cúbics, i no per persones, més cultes i més persones. ´L'historial d'en Martí ( complexe i polihedric, com era ell) no es mereix aquesta mofa final. O potser no és el final, només el principi, d'una mena d'aquelarre vomitiu i fastigós.
Tingeu per segur que quan vingui a Premià aniré al quart pis del cementiri, aquell que fa quasi cantodada i l'hi explicaré tot. Ell em dirà que s'ha de fer.
Pere

àngel dijo...

absolutament d'acord amb en Pere

àngel

Anónimo dijo...

ostres Pere! felicitats, has dit el què molts no ens hem atrevit a dir així de clar,
teresa

Lou Roig dijo...

Bé Pere, molt bé.
No cal afegir-hi res més.
Només dir-te que en som uns quants que no varem tenir prou fetge per assistir-hi a la desfilada de cotxes oficials.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre