Dues piscines, un CAP..., una biblioteca: Premià de Mar

He fet el que he volgut i això no sempre passa. Avui, tot plegat fa unes hores, ha estat inaugurada la nova biblioteca de Premià de Mar, Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras, i m'he bellugat segons els meus criteris inicials, no assistint-hi, i això, repeteixo, malauradament no sempre em passa. N'estic contenta, de la inauguració de la BMR, però sobre tot de la meva decisió de no ser-hi.

Fa uns anys, quan es va decidir la construcció d'aquest nou espai la notícia em va suposar com a lectora una alegria però alhora un neguit; l'equipament d'una nova biblioteca àmplia i moderna era bona pel poble, però el trasl.lat d'una punta a l'altra per als veïns d'aquesta part suposava un detriment per al barri, per tant per a la ciutat encara més; però no hi havia torn de rèpliques, tocava el perdre, les coses van com van ... que hi farem...Insatisfeta va seguir preocupant-me saber què seria de l'espai relegat, quin ús d'ell se'n faria; en Martí va argumentar la idea de la possibilitat de poder conservar un petit espai al barri on deixar i fer les comandes; s'apuntava una bona solució, ell tant contagiava la preocupació com les possibles iniciatives, estimava aquell petit racó ple de lectura i lectors i no volia que ningú el perdés, era raonable, per tant estàvem amb ell. El temps passa i les obres seguien i, finalment arriba la clausura de la vella, l'inici de la nova. Arronsant els bigotis, la mosca al nas..., no arribavaren notícies de com es tancaria la masia, la possibilitat de conservar un tros de biblioteca s'esfumava setmana a setmana , en Martí patia, la resta, habituals de CanManent amb ell. Mal cop de falç. Inicis del 2010. Gran sacsejada. En Martí mor, semblava que el món literari al barri tenia una doble sentència. Clar que ... la vida no s'atura, ja se sap: gran sentit per la pèrdua, d' aqui poc l'obra s'inaugura, no ha passat res que la vida no pugui resoldre, tindrà el seu nom: ostres què bé!, anem a celebrar-ho, ningú no haurà de dir gaire. Del tot cert.

Aquest ha estat un espontani resum però no menys cert ara que en vull fer ressò, ja què avui és el dia del per què de tot plegat, que diria el seu admirat Monzó. Comença doncs, una nova etapa, les eleccions no s'aturen , i és ara quan xiuxiuexo que m'inquieta saber que la política local - autonòmica i/o estatal- oblida que som una ciutat vora el mar i dues piscines potser no cal i, sí que 30.000 donem ja per augmentar l'espai, la infraestructura , la visió d'una sanitat millor i més gran. I si aquí acaba la demanda és per avui i perquè em fa mandra..., iaios i joves m'ajudaran en endavant i si és menester em farè ús de més paper i del recer del temps .

Del tot cert. Ningú no dirà gaire i jo tampoc, però el dia d'aquesta nova fita no he pogut ni he volgut anar a la inauguració; ben bé tot és ben estrany, en Martí mort, Can Manent tancat, una nova biblioteca i amb un nou nom, el seu, quines paradoxes dóna la vida. Poc de la seva mort i malgrat que el nom de la biblioteca sigui un motiu prou engrescador, no he volgut aplaudir les lloances institucionals, ni les de fora, ni les de dins, ni dels que el coneixien ni dels que tampoc ; les paraules d'amor cap un mort mai sonen prou sinceres i segons qui les diu són... distracció, un moment aburrit, un badall, cap cancó... ni tan sols un poema, tal dia farà un any, adéu siau senyors....No he pogut ni he volgut més que quedar-me a casa malgrat el sol brillant i el mar en calma. ummmmmmmm.

Així doncs, mentre visc les poques ganes de res penso, la ja BMR és a Premià des d'avui oberta, inaugurada, però sense l'enginy d'en Martí Rosselló i la seva posició lliure del: "preferiria no haver-ho de fer" que m' ilustra ara tan bé. La megabiblio no té massa penjades, d'en Martí és buida, ni tan sols mai va passejar-s'hi, per tant la seva disortada absència em demana calma i temps per trobar-li les gràcies que amb els nostres diners han fet (només faltaria!) el que és ara; en sóc conscient que cal esperar-se que no vol dir callar-ne. Aquesta tarda, tot just a les sis i de forma bastant autòmata he obert el seu bloc i m'he trobat a casa seva, el lloc on congratular-me per l'inauguració i fer palesa les meves instàncies , on notificar-li les meves sensacions i, absurdament felicitar-lo. Fet això, em toca esperar i escollir un dia bo per passejar-me pels 2.000 metres que dia a dia afortunadament aniran empapant-se de vida lectora, de nens, noies, vells i xatejadors, aquella gent que ell com a persona honesta, com a bon professional, va cuidar i assessorar en aquell altre espai, molt més petit, molt més antic, però ple d'ell viu i que ara .... resta orfe de llibres i de llibreter i sembla ser que d'idees. Segurament passat el temps i a còpia de mostres de vida, llavors, m'estimaré la biblioteca que porta el seu nom i li farè una fotografia que li faci els honors.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------P.D.: Sempre em quedarà el dubte de saber com en Martí hagués celebrat en vida - quins ats i uts hagués expressat, inclòs la forma i el ritual o el text de la seva columna al "El punt"- la inauguració de la que ara porta el seu nom nova i única biblioteca de la ciutat. Se admiten apuestas.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------