Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


lunes, 8 de febrero de 2010

Flors amb destinatari

Dissabte vaig veure la primera mimosa d’aquest any. Feble, trencadissa, efímera però tanmateix omnipresent i arbre espatarrant ben florit que engalanava el tomb d’un carrer de Premià; queia més que no pas s’aguantava, era sorprenent l’equilibri que aconseguia, i així generós convidava a prendre-li un bon ram i sortir amb calma carrer amunt; em vaig estar, només era qüestió de prendre-li la mida per posseir-lo una estona més, mirar-lo i a tornar-lo a mirar a cua d’ull mentre m’allunyava i el perdia, per fer-lo més perdurable dins els meus sentits.
Diumenge vaig gaudir la carretera breument tancada per primer cop aquest any, el sol desafiava la mandra que l'hivern deixa a l’asfalt, i un petit cúmul de pixallitses lliuraven a la lluminària del dia amb salut mentre els timbals colpejaven el silenci per la falta de cotxes; des de la finestra de casa meva la remor del mar quasi era una cançó maresmenca.
Avui he entrat sense més esperança que la de fer el café al bar dels cafes de diari; és dilluns i arrossegava esma, poca empenta. Sense voler, com divendres, com ahir, he vist brotar una alegria per sorpresa; al final del net i fred mostrador de la cafeteria, un gerro transparent lluïa un ram de tulipes de copa ataronjada, mango, i tija verda que fent pinya no s'obrien a l’espectacle forà, poder per son, poder per timidesa.
Totes flors, flors grogues que quequegen, flors grogues que emmudeixen, ataronjades que desperten, totes vives i només amb un instant, només un de tristesa per Al sempre amable i prudent ocupant del nínxol 75, en etern agraïment (Anna K., Martí Rosselló) des d’aquesta blanca pàgina.

------------------------------------------------------------------------------------------------

6 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Àngel 'Soulbizarre' dijo...

m'ha agradat aquesta referència al 75, pot semblar calculat i numèric, però té una àura inclassificable, com tot el que estem respirant aquests dies.

jt dijo...

compte Endora, amb els comentaris tècnics que envien indiscriminadament, alguns porten adreces virus...

toni dijo...

El 75 ja té cognoms de pare i mare. Ja està segellat per sempre més dins el poema amb aquest número que ell tant proclamava.

Un petó,

toni

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Anónimo dijo...

[url=http://pobierz-to.com/viewtopic.php?f=10&t=30]dobra strona[/url]
[url=http://pobierz-to.com/viewtopic.php?f=13&t=54]pobierz[/url]
[url=http://pobierz-to.com/viewtopic.php?f=11&t=18]on this site[/url]
[url=http://www.tucows.com]also here[/url] [url=http://download.cnet.com]similiar site[/url]
http://www.atomic.yoyo.pl/nowotwory/rak-pluc.html
[url=http://pobierz-to.com/viewtopic.php?f=13&t=71]pobierz emule[/url]
[url=http://choroby-psychiczne.eu/osobowo%C5%9B%C4%87-neurotyczna]neurotyk[/url]
http://pobierz-to.com/viewtopic.php?f=16&t=69
http://pobierz-to.com/viewtopic.php?f=16&t=68
http://pobierz-to.com/viewtopic.php?f=16&t=66
http://pobierz-to.com/viewtopic.php?f=16&t=63
http://pobierz-to.com/viewtopic.php?f=16&t=61
http://pobierz-to.com/viewtopic.php?f=16&t=60
[url=http://choroby-psychiczne.eu/]choroby

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre