És important no caure en el parany de l'enlluernament del concepte ciutat, i per això, abans, millor que després, és important llegir, i millor llegir algun autor local; cito Dickens, si parlem, com és el cas, de Londres. Hàbil en l'escriptura i reinvidicador quant les justícies socials, retrata la ciutat anglesa del XIX amb la passió del què necessita la denúncia de l'explotació física i del que vol arribar a la moral del lector sense moralina. Tota ciutat moderna té moltes contradiccions i anar a la seva història es prestar-se a viure-la amb més coneixement; això és, llegir per fer bon turisme, un altre suggeriment. Passejar per Londres havent voltat per les pàgines de Dickens ajuda a canviar l'escenari, ajuda a no caure en un altre parany. Avui, Oxforx Street, Picadilly Circus o Regent Street..etc., són carrers, avingudes, que si no has viatjat pel platò literari és fàcil que et poguin confondre, sobre tot al turista enamorat de la majestuositat i del cosmopolitisme, és a dir, aquell amic de l'amor a primera vista. Actualment, el comerç i la cultura fa de la ciutat un reclam; deixant enrera la boira, el fum, la fortor de l'aigua embrotida i contaminada del Tàmesis ja no és la indústria la que lidera si no la fortuna. El canvi és substancial però no és un indicador de millora indiscutible, ja que la manca de discusió la porta el coneixement de l'aplicació de la justícia en la seva globalitat. És obvi que el ferum ha estat superat per la circulació salubre de les aigües fluvials i que poques són les cares que embrutides pel carbó circulen pels carrers del Soho, antic barri amagatall de misèries, ben bé al contrari; vestits atrevits i rostres joiosos contemplen els aparadors i els globus de colors i, grans garlandes conviden a admirar el canvi de la ciutat. Cert. De l'indústria a les noves tecnologies, de l'explotació a ... la llibertat. Londres és una capital i una capital parla de diners, de lliure mercat més que d'intercanvi, de grans finances i multinacionals en detriment d'allò mínim i com a tal, minoritari, que a la city com a qualsevol ciutat, té poca cabuda. La llibertat que es respira a Londres és la llibertat de NYork, és la de l'etiqueta, la del "i love...", la de Barcelona i moltes més, és una llibertat enverinada per l'esplendor d'uns en detrimen d'uns altres, l'anomenat darrer món i els submóns col.laterals que viuen dins el primer dels móns...ai...si Dickens aixequés el cap!. Passejar pels grans carrers de Londres és el mateix que passejar per Walt Street, les mateixes marques, similars visions, cultures semblants, la del vine i compra. En consequència és aconsellable visitar Londres, com visitar qualsevol city en un wek end, amb una mirada més exigent, la del petit viatge, aquella que a través de la literatura, la música, l'art, l'esport o qualsevol bona excusa pugi fer viure les grans joies que la història d'una urbe va construint i atresora, des d'una peça d'en Leonard, la tomba d'un pensador o un canal que obre unes comportes per fixar una onada que pogui ser surfejada.
I per acabar amb les propostes literàries: Històries de Londres, de l'Enric González; és una col.lecció de relats basats en l'experiència personal d'aquest periodista a la monàrquica ciutat i que apunto si no bàsica, útil i curiosa per tal de fer d'aquest viatge alguna cosa més que un mirar i no veure, un passeig sense compra, tics a menysprear en el concepte capital (en totes les seves accepcions) de turisme.
1 comentario:
Endora+Dickens+EnricGonzález+tutti quanti=London Calling(joe strummer+the clash+clubs+marx+london beat+crystal palace fc...).
hard times / dickens
hard times / courtney pine (cd)
quin lio! bona perifèria! dura i taquicàrdica!
ja m'esplicaras...
Publicar un comentario