Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 10 de diciembre de 2009

Temps difícils

Explicar que he passat un cap de setmana a Londres amb el conseqüent reguitzell d’anècdotes i satisfaccions pot ser tan avorrit pels altres com recordar les vivències d’un embaràs davant un públic masculí o submergir-se en el passat per rememorar davant d’una senyora les històries de la puta mili; i com jo tampoc estic disposada a no passar-m’ho bé mentre escric, de moment sense més censura que la pròpia, només faré un parell de suggeriments literàris , i que de ben segur algú altre ja ha observat, però que m’han estat útils i que , en algun moment , han ajudat a fer d’aquest viatge alguna cosa llibertina i en suma fantàstica dins de l'anomenada sortida turística.

És important no caure en el parany de l'enlluernament del concepte ciutat, i per això, abans, millor que després, és important llegir, i millor llegir algun autor local; cito Dickens, si parlem, com és el cas, de Londres. Hàbil en l'escriptura i reinvidicador quant les justícies socials, retrata la ciutat anglesa del XIX amb la passió del què necessita la denúncia de l'explotació física i del que vol arribar a la moral del lector sense moralina. Tota ciutat moderna té moltes contradiccions i anar a la seva història es prestar-se a viure-la amb més coneixement; això és, llegir per fer bon turisme, un altre suggeriment. Passejar per Londres havent voltat per les pàgines de Dickens ajuda a canviar l'escenari, ajuda a no caure en un altre parany. Avui, Oxforx Street, Picadilly Circus o Regent Street..etc., són carrers, avingudes, que si no has viatjat pel platò literari és fàcil que et poguin confondre, sobre tot al turista enamorat de la majestuositat i del cosmopolitisme, és a dir, aquell amic de l'amor a primera vista. Actualment, el comerç i la cultura fa de la ciutat un reclam; deixant enrera la boira, el fum, la fortor de l'aigua embrotida i contaminada del Tàmesis ja no és la indústria la que lidera si no la fortuna. El canvi és substancial però no és un indicador de millora indiscutible, ja que la manca de discusió la porta el coneixement de l'aplicació de la justícia en la seva globalitat. És obvi que el ferum ha estat superat per la circulació salubre de les aigües fluvials i que poques són les cares que embrutides pel carbó circulen pels carrers del Soho, antic barri amagatall de misèries, ben bé al contrari; vestits atrevits i rostres joiosos contemplen els aparadors i els globus de colors i, grans garlandes conviden a admirar el canvi de la ciutat. Cert. De l'indústria a les noves tecnologies, de l'explotació a ... la llibertat. Londres és una capital i una capital parla de diners, de lliure mercat més que d'intercanvi, de grans finances i multinacionals en detriment d'allò mínim i com a tal, minoritari, que a la city com a qualsevol ciutat, té poca cabuda. La llibertat que es respira a Londres és la llibertat de NYork, és la de l'etiqueta, la del "i love...", la de Barcelona i moltes més, és una llibertat enverinada per l'esplendor d'uns en detrimen d'uns altres, l'anomenat darrer món i els submóns col.laterals que viuen dins el primer dels móns...ai...si Dickens aixequés el cap!. Passejar pels grans carrers de Londres és el mateix que passejar per Walt Street, les mateixes marques, similars visions, cultures semblants, la del vine i compra. En consequència és aconsellable visitar Londres, com visitar qualsevol city en un wek end, amb una mirada més exigent, la del petit viatge, aquella que a través de la literatura, la música, l'art, l'esport o qualsevol bona excusa pugi fer viure les grans joies que la història d'una urbe va construint i atresora, des d'una peça d'en Leonard, la tomba d'un pensador o un canal que obre unes comportes per fixar una onada que pogui ser surfejada.

I per acabar amb les propostes literàries: Històries de Londres, de l'Enric González; és una col.lecció de relats basats en l'experiència personal d'aquest periodista a la monàrquica ciutat i que apunto si no bàsica, útil i curiosa per tal de fer d'aquest viatge alguna cosa més que un mirar i no veure, un passeig sense compra, tics a menysprear en el concepte capital (en totes les seves accepcions) de turisme.

1 comentario:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

Endora+Dickens+EnricGonzález+tutti quanti=London Calling(joe strummer+the clash+clubs+marx+london beat+crystal palace fc...).

hard times / dickens
hard times / courtney pine (cd)

quin lio! bona perifèria! dura i taquicàrdica!

ja m'esplicaras...

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre