Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


viernes, 18 de diciembre de 2009

NS/NC

No sap, no contesta. Aquesta possibilitat dins el mercat d'opinions és la que darrerament observo amb suficient atenció. Quins motius pot tenir qui no contesta? I qui no sap? és que són ignorants en el tema? Els que callen, otorguen o han emmudit? En una època on tothom parla, on tothom s'erigeix en jutge i on, en general, ens declarem propietaris d'una raó lapidaria, la possibilitat de formar part del tant per cent que, simplement no opina, sigui per la raó que sigui és digna d'estudi, i m'atreviria anar més lluny, d'admiració.
Llegia l'altra dia en Antoni Puigverd que proclamava l'elogi del dubte. Venia a dir que tenim unes opinions tan hermètiques que som lluny d'anar camí de " la fluidesa ideológica i de les opinions que canvien". Tothom jutge, tothom "diu la seva", i alcem aquest exercici com un signe de llibertat! de nou dins del sac dels paranys. Si s'utilitza el judici amb tanta severitat, amb tant de coneixement, amb tan frenesí... on té cabuda el dubte? En tot cas, ¿es pot afirmar que sota cada opinió severa i convincent hi hagut un temps de reflexió, d'anàlisis, de fre que alliberi un pensament elaborat, que faci nèixer una opinió "de rigor" ben llunyana del xivarri de tant bla, bla, bla, per tant una opinió més lliure?
Una moda, aquesta del posicionament. Temps fa ja que les enquestes ens fan derivar cap a un costat o un altre, i si ens aturessin pel carrer, o ens enquestessin per telèfon, menys aquells que a saber per quina bona raó (segur que és bona) apreten a còrrer, ¿ seríem prou generosos en contestar : no ho sé, necessito pensar-m'ho, no ho tinc clar, pregunta'm-ho demà? . Però... poc ens aturem a observar la pregunta , generalment tendenciosa; per norma, amb rapidessa ens adjudiquem a un costat o un altre envanits de saber-nos opinadors, i per tant importants. Sigui sobre preguntes de poc entrellat, de molt o de suficient, acabem contestant amb una certesa immòbil pròpia de qualsevol savi reconegut a l'àgora grega, aquell que sempre cita l' un erudit pagat de si mateix amb ganes de premi .
Em pregunto aquests dies de referedums sobiranistes i xivarri taurí: ¿què n'opines, mossa? doncs, confeso que no ho sé, ni dels que sí, ni de la gent que diu taxativament, no. A cas, la llagosta que sense aigua agonitza a l'aparador de la peixeteria abans no la comprin, per alliberar-la o assassinar-la ...no és digna de ser respectada com a ser viu? He caigut en el deliri? hi ha bons i dolents, opinions correctes i opinions incorrectes? No, és clar, res és tan fàcil. Als diaris o als mitjans visuals s'adjudiquen cares, perfils d'un bàndol i d'un altre; pocs expliquen els seus dubtes, no els hi deixen, no ho publiquen. És que és símptoma de feblesa aquell que la seva resposta respon a la incertesa, o es necessiten posicions aparentment fermes que ens facilitin la resposta i així evitar pensar?
Segur que el dubte ens fa pensar, imaginar i enlairar i jo mentre m'enlairo sospeso possibilitats, pros i contra, i segurament arribo a saber que no en sé prou per respondre'm sense engany, que, ves! no contesto res, perquè una resposta absoluta, així al bot, no sóc capaç de donar-la ara, poder demà, poder mai..., i en tot cas... és possible que al final la guardi tancada en mi i a molt disposar la dispenso en un vot en blanc. Seria bo que s'avancés el vot en blanc?. ...seria símptoma de maduresa electoral una crescuda important d'aquesta opinió? Tan de bo algun dia ho poguem comprovar.

2 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

felicitats nadalenques i d'any nou 2010, jefa!

penyabogarde dijo...

n/s n/c ????

messi o cristiano ?

vinga ...

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre