2009. Punt i final.

Estimat 2009, ara i des d’aquí et lliuro, a unes hores de la teva marxa, un gran i respectuós salut, amb deferència però amb explicitat. Primerament, essent gent educada et vull agrair els bons moments que m’has fet passar, tot fent balanç pengen més els saborosament melosos que no pas els que, entre els teus dies i les teves nits, tenien un xic d'excès de sal.
Hi ha hagut ganes de viure i il•lusió, treball, hi hagut salut, família i amics; darrere les hores, avui tinc llibres, converses, pel·lícules i bons àpats, un càlid sofà i una finestra amb vistes ; no descartaré les frusleries, tan de bo l’anual dieta que em regales com una estona a memorar, també aquell esforç de l’esport deixat amb suor sota la fina pluja que regalima amb molta gana des de la dutxa del gimnàs, seré ingènuament agraïda, potser també cal. Però el que de debó agraeixo és la pau i el pa i, sense oblidar l’amor i l'aixopluc del parlar. Han estat viatges allà on he explorat móns de carretera i de retruc camins interiors, el festival de Cadis, l’estiu als Alps -del que aquí consta un petit i bon tast-, la claror plàcida d’Almeria o l’expedició a Londres estones del teu temps on he viscut tant la soledat entranyable com la bona companyia. La naturalesa dels rius i el clima pur dalt les muntanyes m’han fet rodolar paraules, emocions i estones de pensament en l’aire. Però..., avui també toquen retrets, no sé si m’entens..., ja ho sé que no serveixi de gaire..., però el dia no és res sense la nit i un any tampoc ho és sense el plany. No puc oblidar els dies de mal de cap, on cap medicament servia ni cap paraula o silenci es convertia en un bàlsam pel més enllà. No és un retret, la vida dóna el que dóna i tu només ets temps, però una necessita i vol recordar.. Si els guanys han estat sortosos les pèrdues, si no nombroses, si molt importants. Sense plors no em resigno a no dir que, estimat any, m’han pres coses i fets i ...persones en una proporció generosa si recordo l'experiència amb els teus germans. Fa anys ja , que sóc orfe de pare i mare, i sé que el dolor de la mort es torna impotent quan te n'adones que allò que es perd el record no l’augmenta , ben el contrari, es difumina en el teu pas i sembla tot plegat com si res hagués estat més que un somni, un passat irreal. M'ha passat de nou amb l’absència de la Maria... ,torna el gran misteri i ataca sense mirar. Sobre els fets i les coses que han caigut llastimoses em guardo una estona del proper calendari per fe'ls hi els honors amb la intimitat que mereixen o amb certa companyia, la gata és un bon mirall per on començar a mirar.
Definitivament, amic 2009 et dic adéu agraïda de nou però amb ganes i amb certa presa per tot plegat i et garanteixo que al nou company que aquesta nit t’allibera intentaré fer-li costat, com a un amic l’ajudaré quan li vulguin donar pressa o li designin algun mal mandat; no el vull ni menys difícil, ni menys estrany, ni menys llunyà..., si no que, savi ja de moltes pèrdues, abandoni la falsa pietat.

El video és cortesia del Club de Piragüisme Salt-ter.