Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


lunes, 4 de mayo de 2009

L'elegància de la hipotenusa

Trobar-se davant d’un full en blanc i intentar escriure dignament és un dels reptes de la gent que estima la literatura i intenta fer-ne un bon ús creatiu. Un dels recursos tècnics més utilitzats és, hores d’ara, com a full, un document word i del llapis, un ratolí; però si el lloc d’inspiració és de naturalesa salvatge com una platja solitària de sorra fina i el portàtil no forma part de l’inventari disposat a la bossa de platja ens haurem de abocar a la recerca presta d’un bolígraf, fent de la tradició, de nou, l’alternativa. Però, carai la cosa empitjora quan la tinta regalada amb un plàstic de propaganda d’empresa d’instal·lació de finestres d’alumini comença a dibuixar gargots inconnexes , no rajant només què un neguit de blaus, les intermitències dels quals no fan més que col·laborar en la dificultat de la creació literària, llavors l’humor és comença a espifiar, el rostre s’enrampa i els exabruptes, un per sobre de l’altre, cavalquen sense elegància, aquella de la que precisament és vol parlar aquí avui, la d’en Guardiola.
No seria jo una persona que llegís una biografia d’alguna altra que es dediqués o s’hagi dedicat a l’esport sempre i quan l’excepció mereixi acomplir-se com és el cas d’aquest senyor: en Pep Guardiola. És precisament ara quan ho dic, en el moment que un 2-6 en el camp del Madrid l’ha fet tocar la glòria i després d’anys que l’acusació a Itàlia d’un dopping el senyalés. El per què segurament l’encertaran moltes persones: saber realment , gairebé íntimament, què hi ha darrera d’aquest home, dins aquest home, al costat d’aquest home. És un acte de màxima curiositat endevinar tant de secret, que d’altra banda espero sincerament es dugui a la tomba. Sí, és fàcil entendre l’interès quan la persona és aquella que ha fet d’un esport d’èlit un joc bonic, intel·ligent on l’equip és llueix més que la persona, i la humilitat és patent més enllà de les primes (ja s’ha dit tot, ho sé, se’m permeti repetir-me). Per fí, valors! . No és fàcil, deia, tenir constància de les seves emocions, més enllà de les mostrades en roda de premsa emotiva o canyera, les què també indiquen molt d'ell. El seu caràcter, les vivències i l’experiència que d’aquestes ara en fa ús, o en farà us, és del que em planyo i em planyeré d' ignorar-les i no ser-hi a punt per admirar-les, segurament. Aquí sí, la sort de la individualitat. No són, malauradament, moltes les persones que em despertin aquesta aguda curiositat, com tampoc són massa les històries sobre una vida que s'expliquin fora d'una mirada mediàtica, solament amb la sintesi d'un cumul de dades i segurament narrada vés a saber per qui. És evident que no és una biografia a la carta la que vull i això, en literatura, és en aquest moment, repeteixo un full en blanc que no permet més que gargots.
Resti doncs sempre a l'espera el per què d'un lider com cal.
L'elegància de la hipotenusa esdevé d'un concepte sobre el tipus de joc impulsat per en Pep Guadiola ideat per l'escriptor Juan Villoro.

2 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

el nostre petit Bernabeu ja forma part de l'itinerari dels temples premianencs. Una vesprada memorable.

el pompis d'en Fabra dijo...

hipotenusa en català:

sanglotenusa

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre