Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 16 de abril de 2009

A la búsqueda dels dies peninsulars

Una illa és una illa. Una península és una península però no, no? no. Una illa té quelcom de romàntic que fa que sigui més, qualitativament; que tingui més intensitat de present verbal; que faci, quan penses amb una qualsevol, endinsar-te en un món dins la imaginació més llarg, més viu, més immers; permet incloure altres mons inclòs esferes tan irreals com les què, a vegades, veig en una illa, alguna cosa com la manca d’horitzons malgrat la ratlla infinita. Un tros de terra rodejat d’aigua ... cap contacte terrenal més que el fons submarí, un tros de terra que sembla que pugui moure’s i trasl·ladar-se a caprici de la naturalesa del temps, un tros sense lligams, absolutament lliure, afortunadament sol. Una illa té la fortuna del mar a banda i banda, té la sort de la distància i l’auguri dels vents forts que rosseguen les boires de tant en tant. Una illa és aquell espai que sovint trobo i m’acull, que em dóna perspectives per intuir que fora, lluny, n’hi ha poca cosa més que aigua i dies.
Continuarà.

2 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

doncs imagina't si parlem d'un arxipièlag!!!!! salut primaveral, Miss Endo!

jali dijo...

Así me gusta que este Sant Jordi regales la biografía de Olivie Duveau. Un gran tipo, he oido.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre