Jo tenia un cirerer; ara estaria florint i preciós, com tots els cirerers. És un arbre que en companyia guanya, com alguna gent. El vaig vendre, el cirerer, junt amb la casa que tenia jardí i els nous propietaris no varen dubtar massa en substituir-lo per una planta exòtica de menys de mig metre, de flor ataronjada i fulla serrada. Insensats!
Penso de nou, ara que entra abril, amb el suprem cirerer, amb les seves tiges, amb els pètals petits i la blancor de les seves febles flors, amb el seu tronc estret des d’on es ramificaven unes branques sensibles a les ventades. Insensats! L’exotisme del cirerer és tan peculiar com la bellesa d’un roc, sense dificultat de trobar-la però especial en veure-la, tota una particularitat. Com particular és no veure la significació de la mort d’un manifestant en plena rèplica a la trobada del G-20 a London. Recordant al meu cirerer, veig la seva mort igual d’insignificant davant d’una flor exòtica com és el president Obama.
Venen dies de vacances i amb el descans m’imaginaré la vall del Jerte, màxim expositor a la península de l’arbre blanc que a l’estiu s’engalana de punts vermells summament simpàtics, i deixaré volar la mirada sobre la flor senzilla tot sabent que a la tornada cap canvi haurà estat més que simbòlic i cap notícia més eufòrica que la constant supremacia del poder del capital, insensat a moltes morts, que obvia moltes misèries i només tutela una estratègia, la insensatesa dels què dominen el treball, la riquesa, a la fí, la vida d’altres... Insensats!
Penso de nou, ara que entra abril, amb el suprem cirerer, amb les seves tiges, amb els pètals petits i la blancor de les seves febles flors, amb el seu tronc estret des d’on es ramificaven unes branques sensibles a les ventades. Insensats! L’exotisme del cirerer és tan peculiar com la bellesa d’un roc, sense dificultat de trobar-la però especial en veure-la, tota una particularitat. Com particular és no veure la significació de la mort d’un manifestant en plena rèplica a la trobada del G-20 a London. Recordant al meu cirerer, veig la seva mort igual d’insignificant davant d’una flor exòtica com és el president Obama.
Venen dies de vacances i amb el descans m’imaginaré la vall del Jerte, màxim expositor a la península de l’arbre blanc que a l’estiu s’engalana de punts vermells summament simpàtics, i deixaré volar la mirada sobre la flor senzilla tot sabent que a la tornada cap canvi haurà estat més que simbòlic i cap notícia més eufòrica que la constant supremacia del poder del capital, insensat a moltes morts, que obvia moltes misèries i només tutela una estratègia, la insensatesa dels què dominen el treball, la riquesa, a la fí, la vida d’altres... Insensats!
Ilustració: Berthe Morisot
5 comentarios:
Cuánta gente que conozco se va a pasar estos días de vacaciones al valle del Jerte!! Y cada uno que me lo decía, hacía que me acordara de ti ;)
Sabes que las cerezas son mi fruta preferida?
Feliz verano de rojas cerezas.
Hola,
Mentre tu estàs forà, jo m'he passegat descalça per l'escuma que deixa aquest mar.
Fora plou.
Los centauros invaden Venus pero los relojes indican las 26 horas del día.
veig que arriben missatges dadaistes.
bona escuma.
Als amants de la memòria històrica:
recordar que el proper dissabte 18 d'abril es commemora el primer mes després del fatídic 18-M, la data de l'episodi de repressió autonòmica més potent des de reinstauració del cos de mossos d'esquadra.
Ja que el departament d'interior es dedica a més coses, com ara la memòria històrica, podria publicar un video divulgatiu d'aquesta memorable jornada.
això no passava ni en els temps de CiU.
Apa, visca la memòria històrica.
Recordem la república de sempre i la repressió de sempre.
Memorial democràtic!
Saura dimissió!
Publicar un comentario