Cirugies humanes

Tinc una amiga que porta burka, porta burka des de no fa gaire, és que li fa por ... no pas el seu marit ni la seva religió, li fa por el món. Ella és jove, de raça blanca i és bonica, té el cabell negre i l’ànima trista, té poques ganes de viure perquè enyora l'essència, alguna cosa mínimament permanent, no en té ni treball ni gaire família, només compta amb una quasiamiga o coneguda, algú així com vosaltres o com jo; una habitació i un llit on dormir i un món fosc. Li falten estris i molt de suport, clar té l’ànima trista, i gens de ganes de mostrar-se, per això es posa de dol; no vol veure aquest món. És massa fràgil, i llavors li parla la soledat: T'has de disfressar. I llavors és quan se’l posa, el burka; de nou, i no em fa cas, es torna com molts una illa.
Tenir una amiga que porta burka no és fàcil, dol. La prohibeixen i això que tant se li en donen les ideologies.., bé, sí, creu en una cosa... no haver de prendre, d'agafar... No en té ni idea de cap a on va la vida..., la seva, la de tots..., perquè fa temps que viu expropiada. Imagineu-vos per no tenir no en té ni un tiquet de bus atrotinat, ni un bolígraf per signar, res no paga, res no rep. I clar, té un burka al cor, una túnica amb una escletxa per on li entra, per on es fica l’estranyesa, per on hi caben conceptes i visions malabars, estrambòtiques, on s’esmicolen les prohibicions i la falta d’amor, per on li prenen la llibertat i el somriure, per on se li escapen les il·lusions.
No se’l vol treure, el burka, té massa por; despullada sentiria com li intervenen l’interior sense pudor. No sap si demà cosir l’escletxa i tancar-se per sempre, amagada del tot.
No sé què dir-li. Potser li explicaré que jo també en porto, de burka, i que lluito perquè sigui cada cop menor, amb menys roba i més exterior. Dir-li que dos ulls són un cor, i aquests en un burka no s'amaguen, només es tanquen per dir prou. Dir-li, que abandoni la desesperança, no tothom prohibeix tot; i que esperi uns dies que potser el món, el de fora, serà més bo, perquè entre una cosa i una altra, entre molts, cada cop la por és menor.
Tinc una altra amiga... que també porta un burka, però aquesta no ho sap. Quan parlàvem l'altra dia anava gairebé desputllada, entre toballoles em deia prop del mar que un parell de dies de dolor, quinze de repòs i tant les dones com els homes en lloc de mirar-la als ulls s'hi queden al bell mig del pit instal·lades...
Cirugies humanes.