Nom sense cognom

Tinc un company que està embarassat, bé la seva companya s'enten, però són així de sensats i diuen que ho estan tots dos, salvant les diferències. Compartint la seva alegria i els seus temors torno a recordar que l’embaràs comporta entre moltes coses agradables la d’escollir el nom de la criatura; per a aquells que pensen que els símbols són importants entendran que el fet d’arrossegar un nom tota una vida ha de ser una circumstància que la família, paral·lelament als seus gustos, ha d’ intentar posant seny a part d'una dosi de vehemència. És el cas dels meus amics. Busquen un nom neutre, ni curt ni llarg, que no es pugui convertir en diminutiu, que sigui el mateix en català que en castellà, que s’esdigui amb els seus cognoms, i que tingui relació sonora o significativa amb el de la primera filla..., en fi, una dificultat; allò que semblava fàcil no ho és tant però la recerca és benvinguda com el naixement. Després de tots aquestes circumstàncies i pel bé del nou nat han considerat els propers als seus progenitors que Àfrica podria ser el nom més escaient ja que, grans viatgers d’aquest continent en especial, volen que volin les seves cendres, el dia que les seves vides passin a ser un record, sobre una Burkina Faso de la qual es varen enamorar temps enllà i a la que, si tenen sort, pensen tornar. Felicitats i enhorabona, sempre és una bona notícia sumar, però no puc enlairar-me més enllà d'aquesta bona nova perquè tota bona notícia em porta a una altra no tant, així tinc jo de relligats els meus pensaments. Perquè entre naixements i morts veig una altra Àfrica, aquesta ja grandeta, què no vella, amb formes i de color fosc, un pèl eixuta i amb molta sed, que sense ningú que l'aprecii està tocada de mort, defallida; què no com aquella nena que estimada naixerà per créixer, avançar, lluitar, amb protectors que l’ajudaran a fer el camí, amb carantoines, recursos, cura i amb les trabetes que dóna aquesta part més clara del món ; no serà com el nadó, no, què més voldriem!, -o no? perquè encara el voldríem molt millor-, aquella nena serà afortunada i, quan tingui una edat és possible que voli per terres africanes, per aquelles per on els seus van viatjar i ja, sí , van veure com entre la seva bellesa natural moltes altres àfriques morien de fam, de falta protecció, d'aigua, d’amor; o ¿ és possible que dins d' uns lustres la cosa hagi millorar? La notícia que Xina està arribant a un acord econòmic i laboral amb el negre continent em notifica el pitjor dels pitjors, cap esperança ja, i és que a falta de progenitors divins, els seus germans terrenals i de sang, des dels més propers als més orientals, des de tots els temps, la única cosa que seguim fent és reiterar el dolor i l'abandò amb l'explotació i l'espoli. Cap responsable i molts. Té un nom aquesta altra nena? El té, però no té cognoms i sense ells no podem alçar els tutors davant la justícia i fer la gran denúncia, ja que no tenir cognoms és ser orfa, en busca d'una ànima caritativa que poques vegades arriba, per no dir mai, com ara el continent.

No sé si els hi recomanaré als meus amics que canviin d'idea i apostin per l'entranyable "Llibertat", personatge del no menys entranyable Quino; encara que penso que si fa o no fa...tant l'Àfrica com la Llibertat surten sempre perdent, i, ingenus, amb elles, tots nosaltres.

Ai...que sento una veu greu que em crida sense pausa: però encara voleu tenir fills? Serà Àfrica? o serà la Llibertat?