Parides

Tinc motius per estar contenta. Tinc un ordinador portàtil estrenat encara no fa una setmana -(gràcies, amor!)- i, mentre saborejo que és divendres a la tarda, el teclejo amb la suavitat pròpia que provoca escoltar l’ària de Mozart Queen of the nigth’s, excelsament elevada per una veu que alguna de les meves ignoràncies desconeix. A més a més, els moviments de la meva gata que, descansant en un braç de la meva butaca, mira atentament al•lucinada a la pantalla, em fan aquella companyia que ens agrada a la gent solitària. Sí, tinc motius dispars com aquests o d’altres més domèstics, com el d’haver penjat una cortina nova, que, a modus de separador d’ambients, omple un petit racó de la sala de menjar de fulles de plataner amb llum daurada de tardor que destaquen sense por per sobre d’ un fons de tint blau marí. Guai, magnífic, petits naixements de microeufòries que quan són parits cal aprofitar. I sobre parir, que ningú dubti en gaudir d’aquest video gravat a Bali i que una bona amiga ha tingut a bé passar-me. Una elefanta mostra les seves forces i el seu instint per dona vida al seu fill. Moments que segueixen, avui, en endavant, espero que fins l'hora d'anar a dormir.

P.S.: No apte per a persones escrupoloses o massa sensibles.