Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


domingo, 22 de noviembre de 2009

Parides

Tinc motius per estar contenta. Tinc un ordinador portàtil estrenat encara no fa una setmana -(gràcies, amor!)- i, mentre saborejo que és divendres a la tarda, el teclejo amb la suavitat pròpia que provoca escoltar l’ària de Mozart Queen of the nigth’s, excelsament elevada per una veu que alguna de les meves ignoràncies desconeix. A més a més, els moviments de la meva gata que, descansant en un braç de la meva butaca, mira atentament al•lucinada a la pantalla, em fan aquella companyia que ens agrada a la gent solitària. Sí, tinc motius dispars com aquests o d’altres més domèstics, com el d’haver penjat una cortina nova, que, a modus de separador d’ambients, omple un petit racó de la sala de menjar de fulles de plataner amb llum daurada de tardor que destaquen sense por per sobre d’ un fons de tint blau marí. Guai, magnífic, petits naixements de microeufòries que quan són parits cal aprofitar. I sobre parir, que ningú dubti en gaudir d’aquest video gravat a Bali i que una bona amiga ha tingut a bé passar-me. Una elefanta mostra les seves forces i el seu instint per dona vida al seu fill. Moments que segueixen, avui, en endavant, espero que fins l'hora d'anar a dormir.

P.S.: No apte per a persones escrupoloses o massa sensibles.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Gestos Qüotidians, q ens fan creure en un mon millor!
tiennnno qes el video!!!

penyabogarde dijo...

el retorn de la Moreneta!

i no et perdis el nou blog annex de la Bogarde:

http://www.botigapenyabogarde.blogspot.com

pots preparar la panera de Nadal i els regals a tota la familia!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre