Col.leccions

Una imatge, dues entrevistes i un article.

Començaré per la imatge.

Una de les col·leccions que no deixarè per herència serà la de guardar cartells o posters, o diferents i diversos tipus de paper imprés on s'anuncii quelcom per irrellevant que sigui; la raó és pràctica i poc sentimental, no he arribat a exercir aquest tipus d'esport, molt a pesar meu, donat els meus canvis constants de residència, moment idoni que normalment s'aprofita per desfer-se del que no s'ha desfet abans malgrat que el penediment arribi abans que la brossa a la deixalleria. Però si hagués estat el contrari, aquest cartell que ara adjunto estaria entre els meus preferits , conservat amb un plàstic entre cartrons i guardat algun calaix adient a l'habitació-biblioteca. La barreja del verd amb el blanc i negre, el barret de copa -millor símbol capitalista i contaminador, impossible-, i l'eslogan "Cambiemos el mundo, no el clima" elabora un conjunt d'emocions que no obviaria entre els destacats. Ara bé, si per alguna d'aquelles excèntriques dèries col.leccionés entrevistes, la d'en Jeromo Aguado, pagès, president de la Plataforma Rural Via Campesina i Universitat Rural Paulo Freire, feta a la revista Rojo y Negro, http://www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article18072, seria també de les destacades i ben guardades, en aquest cas i ara ja, dins una carpeta de l'ordinador, oberta per l'ocasió; per què?, per l'autenticitat i credibilitat del seu discurs, de la seva feina, dels seus motius i perquè m'agrada la gent com ell. En canvi, si hagués resguardat un prestatge de la meva llibreria a la col.lecció d'obres premiades de tots els temps i espais, segurament tindria un forat per al llibre, que dit de pas encara no tinc però que tindré malgrat ser un Premi Planeta, de l'Àngels Caso, escriptora i feminista que admiro, el títol del qual no recordo i que avui han entrevistat al diari El Público i on explica que part dels diners guanyats amb el premi els hi dedicarà a la filla de la dona amb qui va inspirar el personatge de la novel.la.

I si col·leccionés autogràfs, la qual cosa sí practico encara que amb certa anarquia però no menys fervor, seria la dedicatòria que avui m'ha regalat el mestre Juan Marsé (a qui he atacat en ple carrer Pau Claris amb un llibre d'en Flaubert, en la primera pàgina del qual li he demanat que m'estampés la seva il.lustre signatura a falta d'un original de la seva, també il·lustre, obra, responent-me amb un sensual: cap problema, ben el contrari, és un plaer) la que plastificaria més delicadament que cap altre per ser dels autors més valorats i estimats dins el meu record literari.

I si col.leccionés desitjos, cosa que malauradament també faig, demanaria un cap de setmana clar, serè i invariablement blau; productiu quant a estones aillades de la remor política i financera, aquesta sempre vestida de negre i que ens desdibuixa les ganes; i blanc per omplir-lo de música, aquella que no col.lecciono i més desitjo.

P.D: L'article promés era d'en J.A. González Casanovas, algun dels exemples, escasos, d'intel.lectuals compromesos i lliurepensadors.